Hieizan (比叡山)

Un dels llocs propers a Kyoto que mereixen la pena visitar es una de les muntanyes emblemàtiques situades al Nord-oest de la ciutat. M’estic referint a la muntanya Hiei, o Hieizan (que es com es diu en japonès) i que es com es denomina de vegades en els llibres d’història; i es que aquesta muntanya ha estat un element clau de la història del país en les seves eres més turbulentes.

A Hieizan es on es va traslladar a viure el fundador de la secta budista Tendai l’any 785, i des de llavors ha estat un centre importantíssim pel budisme, ja que als temples allà construïts van estudiar moltes de les figures més rellevants del budisme, moltes de les quals van fundar posteriorment noves sectes o tendències. Tant es així, que va arribar un moment en que a la muntanya hi havia centenars de temples. I el que era pitjor, els seus habitants, principalment els monjos guerrers, cada cop que consideraven que alguna llei els perjudicava, o de vegades fins i tot sense necessitat de cap excusa, baixaven cap a la capital (Kyoto) creant disturbis i pressionant amb la força de les armes per què el govern canviés d’idea.

Però potser el moment històric més important que ha viscut la muntanya va ser quan Oda Nobunaga, que considerava als monjos guerrers de la muntanya un perill per a les seves línies d’abastiment, va decidir envoltar tota la muntanya amb uns 30.000 homes del seu exèrcit, i un cop encerclats els monjos, va ordenar a les tropes que pugessin muntanya amunt matant a tothom que trobessin al seu pas. Al final la muntanya va quedar quasi totalment arrasada, i el perill dels monjos de Hieizan va quedar neutralitzat per sempre.

Actualment a la muntanya es poden visitar uns pocs temples, però si recomano la seva visita no es tant pels temples, dels quals a Kyoto no en falten, si no per les vistes que pots tindre en un dia clar.

A Hieizan s’hi pot accedir de dues formes: agafant un autobús que surt prop de la parada de tren Sanjo de la línia privada Keihan, a poca distancia de Gion; o mitjançant el funicular de Sakamoto (que pertany a la companyia privada Keihan).

Arribar al funicular es una mica complicat però, la veritat, val la pena. Per arribar-hi cal agafar el tren (JR o una línia privada) fins la parada de Hieizan-Sakamoto (JR) o Sakamoto (Keihan), allà es pot agafar un autobús fins el funicular, però es pot fer el camí caminant (l’estació JR està uns carrers més allunyada que la de la línia Keihan) seguint una bonica avinguda amb temples i cases precioses als costats.

Un cop arribes al funicular, aquest et deixa al que podríem dir es l’entrada posterior de Enriakuji (el complex de temples més important, a l’entrada principal del qual et deixen els autobusos que abans he mencionat) en aproximadament 11 minuts, seguint un pendent força costerut, envoltat de meravellosos paisatges i des de el que es pot arribar a veure el llac Biwa, el mes gran i antic de Japó, que rep aquest nom per què te una forma similar al cos d’aquest instrument tradicional.

Finalment, al arribar a d’alt de tot, un mirador us deixarà veure tot el llac (si el dia es clar) i trobareu els habituals panells que assenyalen els principals punts que es poden veure.

Apart de les vistes, el que més em va sorprendre del funicular es que, no sent un cremallera si no un funicular, que funciona mitjançant el contrapès dels cables que subjecten els vagons, el recorregut es realment llarg, i aquest va fent corbes que pensava eren impossibles amb aquest sistema, i fins i tot travessa un túnel.

Informació important

  • Lloc: Sakamoto (Hieizan – Kyoto).
  • Cost: només anada 840 円; anada i tornada 1570円.
  • Pàgina web: http://www.sakamoto-cable.jp/ (en japonès).
Advertisements

No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: