Kawaii Japan (可愛い)

Kawaii (可愛い) es una paraula japonesa molt emprada per definir una amplia gama de conceptes que, tot i relacionats amb un concepte de bellesa, maco o bufó, potser s’ha portat a uns extrems d’us i abús, especialment fora del Japó, on els més fans del país nipó l’han adoptat potser massa a la lleugera.

En qualsevol cas, la paraula defineix tot un concepte de l’estètica molt arrelat al Japó, i que algunes persones qualificarien sens dubte de “infantil” o “frívola” (es clar que molts d’aquests també considerarien qualsevol manga o anime com “son dibuixos, i per tant per a nens”). Fa temps la paraula només s’emprava associada a nens petits o animalons petits o de comportament graciós, però fa unes dècades que es va començar a aplicar a objectes creats amb l’ intenció de despertar sentiments similars als dels elements que s’aplicava abans (nens o animals graciosos), o fins i tot combinacions de tots dos (animals humanitzats o cries d’animals). De entre totes aquestes creacions, sens dubte una de les que més èxit han tingut, sobretot per la seva propagació internacional, es Hello Kitty.

Després d’un gran boom, la cosa semblava que anava de capa caiguda, però llavors es van apropiar del terme els otakus per definir molts dels personatges de les seves series o videojocs preferits, i altres tendències (lolites, etc.) pels seus elements diferencials. A partir d’aquest punt personalment crec que la paraula a perdut bona part de la seva significació, potser per un us massa abusiu, potser per una confusió amb altres termes (com, p.ex., moe) que no se ni si els mateixos japonesos tenen molt clar. Si voleu saber més sobre les diferents possibilitats del “kawaii”, a la wikipedia podeu trobar fins i tot un gràfic que classifica els seus tipus i nivells.

Però independent del seu us, la veritat es que les coses que podem considerar-les kawaii es poden trobar molt sovint a la vida diària japonesa, i fins i tot el govern ha designat una sèrie de persones com “ambaixadores kawaii” per difondre-ho pel mon (no fa massa crec que van estar a Paris).

Si mireu les fotografies podreu comprovar la seva extensa aplicació a la vida diària, des de mascotes de companyies, ciutats o fins i tot organitzacions suposadament molt series com la policia (cada zona te una mascota pròpia, a quina més “infantiloide” segons els criteris habituals occidentals). O coses curioses com tanques de les obres amb forma d’animals, o les dues granotes que hi ha (o més aviat hi havia) a sobre del koban de policia del creuament més famós de Ginza a Tôkyo.

Però sens dubte el camp més prolífic es el de les mascotes, com les que hi ha a determinades farmàcies (no se sin son mascotes d’una cadena o d’algun producte que es ven a elles), o les creades en motiu de qualsevol event especial (com el buda amb banyes de cérvol pel 1300 aniversari de Nara) que no tenen res a envejar a les mascotes de mundials de futbol, exposicions universals, etc., i que, paradòjicament, a occident no trobem estrany emprar encara que es critiqui determinats usos similars al Japó.

Àlbum de fotos de Flickr: http://www.flickr.com/photos/shordl/sets/72157624833125781/

Anuncis

No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: