Nankin-Machi, Kobe (南京町)

A la ciutat de Kobe, molt a prop del centre (àrea de Sannomiya) hi ha una zona considerada el barri xinès de la ciutat, tot i que no te ni punt de comparació amb el Chinatown de Yokohama, al menys en extensió i proliferació de botigues xineses, ja que en ambient (proporcionalment al tamany) fins i tot es podria dir que es superior, al menys el dia que jo hi vaig anar (un dissabte).


Nankin-Machi, que es com s’anomena el chinatown de Kobe, està format únicament per dos carrers principals que s’intersecten en una petita plaça on hi ha un quiosc per músics i estàtues representant els dotze signes del zodíac xinès, i uns pocs (molt pocs) carrers laterals que quasi be no sembla pas que formin part del barri ja que estan gairebé deserts i contenen pocs negocis, i encara menys de xinesos (fins i tot em vaig trobar amb un bar espanyol, el Café Talismán de la darrera fotografia d’aquesta entrada). De fet, es tan petit que, si no fos per les portes xineses o els lleons foo dels extrems, ni te n’adonaries dels límits.

Un altre gran diferencia amb el Chinatown de Yokohama es que els negocis xinesos existents a Kobe son quasi exclusivament de restauració, amb molt poca presencia de botigues o paradetes de roba o qualsevol altre negoci o mercaderia “Made in China”. I pel que fa als de restauració, tot i que hi ha bastants restaurants convencionals, el més concorregut son les paradetes (moltes vegades parades exteriors dels propis restaurants) de menjar per emportar, molt especialment tres de la plaça, on les cues que es formaven eren impressionants. Sens dubte tenien molt bona fama, ja que era habitual veure cues de desenes de persones esperant llargues estones mentre el personal atreia amb els seus crits a encara més persones, i anaven passant per la cua amb la carta del que oferien per que la gent ja hagués decidit al arribar a demanar. Evidentment, la plaça central estava constantment de gom a gom amb la gent que, sota un sol que ja començava a apretar malgrat ser només Març, menjava el que tanta estona els havia costat aconseguir. I el dia que vaig anar, tot això amanit amb la música clàssica d’un grup que tocava dins el marc d’un festival de música al carrer que tenia lloc aquells dies.

Un tret distintiu que si tenien bastants de les botigues de Nankin-Machi eren unes mascotes molt “kawai” que es podien trobar a la porta de diferents locals. Bàsicament es tractaven de porquets amb diferents robes (xineses) i postures que mostraven el producte que es venia en el negoci, o fins i tot en un cas (un dels restaurants de menjar per emportar tant concorreguts que he mencionat), era un porquet amb la boca oberta que es feia servir com a paperera.

Finalment, dir que no hi ha cap “monument” d’estil xinès tret de les portes que delimiten la zona, algunes estàtues i el quiosc per músics de la plaça central. De fet hi ha tan poca cosa que en els plànols fins i tot indiquen com a “lloc per visitar” uns lavabos públics per que l’entrada es d’estil xinès i hi ha una vitrina amb elements xinesos com un drac i algunes armes.

Vol dir això que no val la pena visitar-ho? Doncs en bona part depèn del que t’agradi. Es un lloc magnífic per anar-hi a l’hora de dinar, amb força ambient, però si ets dels que només volen visitar “pedres” i l’agobien les multituds (llavors no se que fas al Japó), llavors sens dubte millor evitar-ho.

Informació important:

Anuncis

No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: