Kimonos (着物)

En general, tots els països del mon tenen una o més peces de roba que es poden considerar “tradicionals”, tot i que en els més occidentalitzats es gairebé impossible veure-les fora de circumstancies especials com festes populars, demostracions culturals i events similars. En el cas del Japó, l’element més conegut es sens dubte el kimono, tot i que la paraula en certa forma es fa servir equivocadament ja que, originalment, simplement significava “roba”.


Una de les suposicions generalment errònies que molts turistes estrangers tenen del Japó es assumir que es molt senzill veure pel carrer a japoneses vestides amb kimono, especialment en determinades zones de Kyôto, però la veritat es que, tot i ser un tipus de vestimenta que no s’ha relegat únicament a circumstancies “cultural tradicionals” com ha succeït en altres països, tampoc es comú veure’l pel carrer, i quan es veu segurament es tracta d’un altre turista que s’ha vestit així gracies als habituals negocis de lloguer d’aquestes vestimentes que poden trobar-se als llocs més turístics (realment els japonesos tenen una bona visió de com explotar les seves tradicions per fer negoci).

Estudiants universitaris amb motiu celebració final estudis (Kyôto)

Foto: Skaven - Probables turistes a la zona de Gion (Kyôto)

Tal i com es considera avui en dia el kimono, aquesta no es la única peça de roba tradicional que existeix, però la veritat es que si es pràcticament la única emprada fora dels events “cultural tradicionals”. Als matsuri es habitual veure als participants directes vestits amb robes tradicionals com pots veure a les fotos inferiors, però es més estrany veure als “espectadors” també així vestits.

L’excepció més destacable la trobem a l’estiu, amb els yukata, una prenda lleugera de cotó, de tall similar al kimono tradicional, però sense ser tan farragós,  que si es relativament veure com el porta la gent normal durant les festes populars (o les zones de balnearis). També es molt habitual veure kimonos associats a les arts tradicionals com la cerimònia del té,  l’ikebana, música amb instruments tradicionals, etc, tot i que en aquestos casos més aviat es podria pensar que es tracta d’un “uniforme” de feina, més que una roba que es porta.

Al marge d’aquestes circumstancies, una persona fa servir un kimono de promig una o dues vegades l’any, generalment en situacions formals com noces, la qual cosa ha propiciat una “modernització” dels kimonos i el seu us. Així, mentre abans els kimonos podien arribar a ser tresors familiars que passaven de generació en generació (el cost molt elevat era sens dubte un dels motius principals), cada dia es més habitual que simplement es llogui un quan es necessari (com aquí es pot llogar un smoking per una festa en particular). Això també a fet que els dissenys es modifiquin lleugerament, especialment pel que fa a la facilitat per vestir-se amb un kimono. No es que un kimono sigui difícil de possar si algú que en sàpigui et dona alguns consells, però tot i així cada cop es fa servir més velcro per ajustar els obi (cinturó) i els complicats llaços que es fan amb el obi s’han substituït per llaços fixes que s’enganxen mitjançant filferros (com qui es compra una corbata amb el nus fet i una cinta elàstica li permet possar-se-la ràpida i còmodament). De fet, son indistingibles a simple vista, i com a proba a veure si distingiu quin d’aquests dos llaços es postís, i quin està fet de la forma tradicional.

Llaç postis

Llaç fet amb el propi obi

Tot això vol dir que veure una dona amb kimono fora de festes populars o circumstancies formals es impossible? Be, ni tant ni tan poc. La veritat es que el kimono es considera una prenda elegant, i com tal també es pot veure de vegades, com aquí es pot veure a gent vestida amb vestit de nit, o en el cas de kimonos més senzills, es possible que algunes dones el portin com a toc de distinció o elegància. Amb això vull dir que, si be no es habitual, tampoc es impossible.

Foto: Arturo

Foto: Arturo - Vist a l'estació central de Tôkyo

Breu historia del kimono

Per finalitzar aquesta entrada, una breu historia del kimono crec que servirà per aclarir conceptes ja que, com he dit anteriorment, en japonès kimono en realitat vol dir “vestit”; només fa uns cent anys que es fa servir per referir-se al a peça de roba que tots associem ràpidament amb aquest terme.

La forma bàsica del kimono actual ja es va desenvolupar durant el període Heian (794-1185) quan es va inventar una nova tècnica per fabricar kimonos amb tires de tela tallades de forma rectangular. Seguint aquesta tècnica, un kimono no es més que una sèrie de tires regulars de roba rectangulars cosides entre si (tant es així, que al final les peces de roba es van acabar teixint sempre amb 45cm d’amplada). El gran avantatge d’aquest sistema era que el dissenyador realment no calia que penses en el cos de qui acabaria portant-ho. A més aquestes peces eren fàcils de plegar, i permetien possar-se més o menys peces de roba segons el fred que fes al hivern, i al ser fetes de teixits transpirables, eren força còmodes en els càlids estius.

Al principi aquesta roba només la portaven els nobles, que semblava que competissin en el nombre de capes amb que es vestien (las versions més elaborades que portava la família imperial podien arribar a tindre 12 capes), però mica en mica el kimono es va anar fent més popular, i es va anar desenvolupant un sentit estètic per les combinacions de color (com es habitual al Japó, inspirades segons temes estacionals i les diferents classes socials).

Durant el període Kamakura (1192-1338) i Muromachi (1338-1573), quan els samurai i el zen formava la base de la cultura japonesa, els kimono solien ser de cotó i tindre colors realment brillants. Els guerrers portaven kimonos amb els colors del clan, i com pot apreciar-se en pintures de la època, visualment una batalla gairebé podia semblar una desfilada de modes.

Durant el pacífic i pròsper període Edo (1600-1868) la societat japonesa estava tan estrictament regulada pels shogun Tokugawa, que tot, des de la longitud de les mànigues fins a la decoració i els colors, així com els accessoris estaven estrictament definits. De fet es en aquesta època quan el kimono es va realment valuós, i es van començar a passar de generació en generació com a tresors familiars.

Al inici del període Meiji (1868-1912) es va introduir al Japó la vestimenta occidental, que era la que per llei portaven els oficials militars i els membres del govern en situacions formals. Pels que no pertanyien a aquests grups la llei deia que s’havia de posar el símbol de la família (mon) en llocs específics del kimono per així donar informació sobre la família (quelcom molt pràctic en situacions socials).

Foto: Arturo

Actualment es considera el kimono com una peça de roba exclusivament femenina (la qual cosa es pràcticament cert fora de situacions formals o tradicionals), en bona part segurament degut a que, fins la Segona Guerra Mundial més del 90% de les dones japoneses feien servir kimonos com a roba de cada dia, al contrari dels homes, que era més habitual que fessin servir roba occidental, especialment a les grans ciutats.

Quant pot costar un kimono avui dia? Doncs un bon kimono es considera que pot costar de 200.000円 en endavant (i aquest “en endavant” pot ser moooolt endavant).

Foto: Arturo - Festa del Obon a Nagoya

Anuncis

No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: