Entendre’s al Japó II

Ja fa força mesos us vaig parlar de com us podríeu entendre al Japó si no coneixíeu l’ idioma, posant-vos uns quants exemples per que el fet de no saber japonès no us desanimés a visitar aquest país. També vaig dir que si sabíeu japonès no tindríeu gaires problemes… be doncs ara voldria matisar una mica aquesta afirmació.

Es cert que si sabeu japonès teniu molt de guanyat, però el problema es com de be sabeu el japonès. Si el parleu be, o mitjanament be, no crec que tingueu cap problema ja que sempre podeu acabant preguntant a algú. El problema esdevé quan heu de llegir alguna cosa, i no es tant per causa de la complexitat i nombre de kanjis possibles (que també), si no més aviat a dos factors amb els que crec poden tindre problemes fins i tot els que puguin llegir fàcilment els kanji. M’estic referint a la cal·ligrafia i les tipografies. Si, ho heu llegit be: cal·ligrafia i tipografia son dos “problemes” al Japó, especialment si et trobes en mig d’una cruïlla de camins sota una forta pluja i sense cap esser viu a la vista.

Lamentablement no tinc una foto dels tipus realment exagerats

Una imatge de les grans ciutats nipones que gairebé tothom te gravat a la memòria es la dels grans cartells de neó que competeixen per fer més cridaner un lloc que els del voltant, i un dels elements que agrada mes als japonesos per cridar l’atenció en aquests cartells (i també en cartells normals, sense neons) es fer servir tipografies estranyes (bàsicament tipus de lletra “originals”) que deformen les lletres fins nivells il·legibles. Al mon occidental hi ha també tipus de lletra així, però potser no son tan exagerats com els que fan servir els japonesos (o com les lletres son més fàcilment endevinables al estar acostumats, així m’ho sembla). Amb això no vull dir que no puguis entendre el que posen, però si que es més possible que et confonguis, perds molt de temps “endevinant” que posa… i quan portes molt de temps la veritat es que l’esforç cansa.

L’altre “vici” es fer servir la cal·ligrafia per escriure coses, especialment en cartells indicadors de direccions en zones no tan turístiques (o al menys no tant per turistes occidentals), on tots els noms estan escrits únicament en japonès (fins aquí be, una mica d’esforç i ja està) i probablement sense fer servir lletres “d’impremta” si no que fan servir cartells indicadors de fusta on el nom està gravat i entintat en forma cal·ligràfica, la qual cosa en molts casos els fa il·legibles (potser si domines mooolt l’ idioma pots llegir-ho, però no es el cas si només el xapurreixes com jo.

Advertisements

No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: