さむらいの物語 (El conte del samurai)

Nota prèvia: no us espanteu no, no heu arribat a un bloc equivocat, però tenia ganes d’ampliar els objectius d’aquest bloc per poder variar de temàtica a l’hora d’escriure, i he fet un cop de cap. I es que una de les coses que sempre m’han cridat més l’atenció del Japó es la seva rica cultura popular. Amb això no vull dir que altres països no tinguin una gran riquesa, però potser si que la tenen una mica més oblidada que no pas al Japó. Al país del sol naixent fins i tot avui en dia es comú trobar elements (adaptats i modernitzats) d’aquesta cultura en el dia a dia. I de tots aquests elements, els “monstres” o yokai (よかい) han despertat la meva imaginació con cap altre cosa. Soc un àvid (més en desig que en oportunitats) devorador de material relacionat, des de pel·lícules com Bakeneko que podria considerar-se un film de fantasmes clàssic o la Gran Guerra Yokai (consideracions al marge sobre la qualitat d’aquesta pel·lícula de Miike, el film es pot considerar un catàleg de monstres japonesos) fins a llibres de contes i llegendes. En tot cas, aprofitant que a classe de japonès havia d’escriure força, vaig començar a fer relats relacionats amb aquests yokai. Aquest es un exemple. Després del text original en japonès (demano perdó per qualsevol assassinat de la llengua japonesa que hagi pogut cometre i per la pobre qualitat literaria) podreu trobar una traducció adaptada i un comentari al respecte dels yokai implicats.

春のはしめの日、女のたぬきと女のきつねが川のとなりにいます。川のきしの右にお寺があります。お寺へさむらいがたくさん行きました。

「たぬきさん、どおしてお寺へさむらいが行きますか。」

「分かりません。たぶん何かもらいたいです。」

「さむらいにしつもんしてもいいですか。」

「何!!とてもきけんです。人は私たちを見てはいけません。きねんですから。」

「いいえ、たのしいです。男の人はふたり女の人を見ています。」

十分ぐらいあとで、ふたりかわいい女の人は川のとなりでまちます。かのじょたちのしっぽはきものの下にあります。

「すみません、さむらいどの、どこへ行きますか。」

「お寺へ行きます。」

「どうしてお寺へ行きますか。」

「いい奥さんがほしいですから。」

「ほしくないです。このじょうざいをいっこ食べてください。それからいい奥さんと結婚していますよ。」

「だれと結婚していますか。」

「かのじょと私と、どちらと結婚したいですか。」

「どちらも。」

***

「もうじ間はおわりましたよ。」

「おねがいします、父。さむらい様じょうざいを食べていましたか。だれと結婚しましょうか。」

「分かりません。でもあの日から、だれもお寺へ行きませんでした。人はゆうれいと話しました。今、いいしょう小さんたぬきがいます。おやすみ!!」

* * * * *

El primer dia de la primavera, una femella d’os rentador i un altre de guineu estaven al costat d’un riu. A la vorera dreta del riu hi havia un temple al que hi acudien forces samurais.

– Senyora Os Rentador, per què acudeixen tants samurais al temple?

– No en tinc ni idea. Potser es que volen aconseguir alguna cosa.

– I si li preguntem directament a algun samurai?

– Què?!!! Això es molt perillós. Recorda que els humans no ens han de veure.

– No et preocupis! Serà divertit. Els homes només veuran a dues dones.

Uns deu minuts després, dues formoses dones esperaven al costat del riu el pas d’algun samurai tractant d’amagar completament les seves cues sota el kimono.

– Disculpi, senyor samurai. Em pot dir a on es dirigeix?

– Vaig cap al temple.

– I per què es dirigeix cap al temple?

– Per que desitjo trobar una bona esposa.

– Doncs ja no cal que ho desitgi més. Si us plau, preneu-vos aquesta píndola i immediatament podreu casar-vos amb la millor esposa que podríeu trobar.

– Amb qui em casaré?

– Amb aquesta formosa dona, o amb una bellesa com jo mateixa. Amb quina preferiríeu casar-vos?

– Amb les dues.

***

– Fixat quin hora es ja! Per avui ho deixarem aquí.

– Si us plau, papi, diguem si al final el senyor samurai es va prendre la píndola. Al final amb qui es va casar?

– No ho se, però a partir d’aquell dia ningú més va gosar acostar-se mai mes al temple. Els homes parlaven de l’existència de fantasmes. I ara sigues un bon osset rentador i posat a dormir. Bona nit!


En aquest relat es podria dir que he reunit dos dels yokai més coneguts de la mitologia japonesa, el tanuki (os rentador) i el kitsune (guineu), dels quals us en parlaré una mica a continuació.

Tanuki: tot i que potser es una mica agosarat traduir-ho com a os rentador i el cert que s’assembla a aquesta criatura, però l’animal que ha inspirat a aquesta criatura realment pertany al gènere dels cànids. Dels tanuki poden trobar-se estàtues per atreure la sort com si fossin nans de jardí. Aquestes son unes criatures que es diu que porten bona sort, en especial els seus gegantins testicles que formen una part important en tot el seu repertori de trucs. Un joc de paraules entre monedes d’or i els testicles els ha popularitzat com amulets, malgrat ser unes criatures propenses a fer bromes (sovint pesades) tot i que sense la malicia i mala fe de molts altres yokai. En el cinema es podria destacar la pel·lícula del Studio Ghibli “Heisei tanuki gassen pompoko” (aquí coneguda simplement per Pompoko) en la que aquestes criatures tracten de frenar l’avanç de la urbanització dels seus territoris fent servir els seus considerables poders.

Kitsune: la guineu s’ha considerat un animal astut en moltes cultures, no només la japonesa, i també ha estat vilipendiada lingüísticament (en castellà, segons el diccionari de la RAE, la paraula “zorra” encara es considera una accepció de “puta”). La figura mitològica es refereix més concretament a la guineu vermella (la que persegueixen els anglesos en les caceres tòpiques dels “sires”) que, després de viure molts anys arriben a un punt àlgid de desenvolupament de la seva ja suposada intel·ligència i van desenvolupant noves cues (a mes cues més poderoses i intel·ligents), fins a un màxim de nou cues. La seva natura es més maligna que la dels tanukis, però varia molt d’uns relats a uns altres, anant des de les malignes criatures que sedueixen per pur caprici, a veritables missatgers dels deus, especialment del deu Inari, i es per això que moltes vegades apareixen als temples shintoistes dedicats a aquest deu. En el mon del anime podem trobar-nos a un kitsune en la pell de Shippo, el petit il·lusionista que acompanya a Inuyasha.

Advertisements

No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: