Fotos no

Des de força petit sempre m’ha agradat la fotografia, especialment de llocs i coses, i darrerament intento fer els meus pinitos amb el vídeo, i en tot aquest temps només m’he trobat amb una cosa que realment em frustra sobre manera… els cartells de “prohibit fer fotos”. Entenc que en alguns casos sigui necessària aquesta prohibició, però el que realment em sulfuren son les prohibicions aparentment arbitraries. Si, es possible que simplement no tingui prou informació i per això les consideri arbitraries, però no crec que sigui la tònica general. Malgrat tot em pregunto si quan posen “Prohibit fer fotos” inclouen el vídeo en la prohibició.

En el meu darrer viatge a Japó m’he trobat amb molts d’aquests cartells, i d’altres encara més curiosos, cosa que m’ha fet reflexionar una mica més a fons sobre aquest tema. Tal i com jo ho entenc, les possibles causes per prohibir fer fotografies son bàsicament tres: per motius de seguretat, per motius de conservació, i per pur arbitrarisme o, com jo diria, per tocar els nassos… o encara pitjor, per pur mercantilisme. Se que, tècnicament, a molts llocs no es poden fer fotografies a llocs públics sense permís, però també se que no s’aplica per que acabarien amb la gallina dels ous d’or (potser només ho tenen com a recurs legal per aplicar quan els convingui).

En el cas que la prohibició sigui per motius conservacionistes, ho entenc i, de fet, ho comparteixo. Les fotografies fetes amb flash en llocs que ja de per si son foscos per una millor conservació sens dubte malmeten el que està exposat. El que no m’agrada tant es que simplement prohibeixin fer fotografies, quan en realitat només es el flash el que les pot fer malbé. I ho diu algú que està més que acostumat, amb càmeres de pel·lícula de 35mm, a no fer servir el flash ni tan sols en llocs amb poca llum (potser per això em molesten tant aquestes prohibicions). Lamentablement, si simplement es prohibissin els flash (com de fet hi ha llocs que fan, on deixen fer fotografies si no s’empra el flash), la gent no es massa respectuosa amb les restriccions “toves” i acabarien fent servir flash igualment. De fet, fa un munt d’anys vaig ser testimoni de com al Louvre, davant de la Mona Lisa, una immensa massa de turistes armats amb càmera li feien fotos amb flash, malgrat que un pobre empleat es desganyitaba dient “Flash NO” (no estava prohibit fer fotos, només fer servir flash). I tampoc serviria fer “entrades de flash” per cobrir les despeses de manteniment i conservació (en un museu espanyol que no recordo ara on parava venien un pasi especial que permetia fer, per un preu, quatre fotos amb flash -podies comprar els que volguessis -, però la gent simplement en comprava un i després feia tantes fotos com volia).

Quan la prohibició es per motius de seguretat, la veritat es que penso que, com sempre, paguem justos per pecadors. Per tal que els possibles delinqüents, que si volen segur que tenen mitjans prou sofisticats per aconseguir-ho igualment (no qualsevol lladregot intentaria robar un museu o similar), la resta de mortals no podem fer fotografies (no sigui que plasmem en elles algun sistema de seguretat). El que em sembla es que es pur histerisme, com el que passa amb les restriccions de coses que pots pujar a un avió per motius de seguretat. Si algú de veritat vol fer un acte de sabotatge, sens dubte se les empescarà per evitar els controls, però som els demés els que en patim les conseqüències (sempre he dit que, si algú aconsegueix segrestar un vol amb un escuraungles, la veritat es que els segrestats s’ho mereixen per imbècils).

Però de totes les possibles causes, la que més ràbia dona es la que sembla que es faci per pur mercantilisme, per així poder vendre la guia del lloc o les postals. Cosa que per altre banda, fins i tot deixant fer fotos, jo acostumo a fer igualment ja que no es el mateix fer fotos mentre descobreixes alguna cosa que planificar-les, portar equip especialitzat i tindre tot el temps del mon per escollir el dia i la hora més adequats, i molt més al Japó, on hi ha molts llocs que canvien totalment d’aspecte segons l’època de l’any. Be, direu, potser hi ha raons que no saps. Cert, però es molt sospitós que no deixin fer fotos a un jardí de pedra (qui podria robar un jardí d’aquests) separat de l’exterior tan sols per una tanca baixa… i amb una taula al final del recorregut amb llibres sobre el lloc, que els ven el propi autor de molts d’ells.

Per finalitzar, i ja posats, mencionaré algunes prohibicions que m’han semblat curioses. Així, a Uji, al museu del Temple del Fènix a més de prohibir fer fotos, prohibien fer dibuixos; al Temple Daurat estava prohibit fer servir trípodes i altres suports per càmeres (potser per evitar més aglomeracions de les que ja hi ha als llocs on es fa “la foto”); i en general, en els concerts on participava gent relativament coneguda (em va passar, per exemple, a Nagoya en una festa gratuïta organitzada per l’aniversari d’una cadena de radio), hi havia gent controlant i mostrant un gran cartell on es prohibia fer servir càmeres i fins i tot els mòbils (i després resulta que si vas a un concert pagant els flash dels mòbils i càmeres competeixen amb els focus del show).

Nota: demano disculpes per un text tan llarg i sense pauses per la vista, però he considerat que amb aquest tema, el millor era no il·lustrar-ho amb fotografies que no deixarien de ser scans dels llibres sobre llocs com els mencionats.

Advertisements

No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: