Japó 2010: final

Tot el que es bo s’acaba més aviat que tard, i el meu viatge al Japó no podia ser, malauradament, una excepció. Mentre cremo les meves darreres hores en aquest país frikejant (no només anant a Akihabara, que també, si no fent fotografies per possibles temes futurs del bloc) i fent les darrers compres, no deixo de pensar en el que ha estat el viatge i el que podria haver estat. No diré que ha estat perfecte, per que el temps no ha acompanyat massa i per que considero que la perfecció, tot i un punt a intentar assolir, no existeix, però la veritat es que m’ho he passat molt be, he fruit, he vist coses noves i recordat d’altres ja vistes, m’he cansat com un ase (molt més que en altres ocasions) i, com sempre m’he quedat amb ganes de més. I es que penso que lo meu amb el Japó es com el que tenen els japonesos amb el hanami, una espècie d’addicció. Ja nevi o plogui, faci fred o calor, sigui aviat o tard, segueixen insistint en fruir dels breus instants de joia que els procura la visió dels cirerers florits (o com a mínim de l’excusa que això els dona per beure i menjar). No se quant llarga es la temporada, però la veritat es que avui ja hi havia moltes fulles pel terra (suposo que a causa del vent i la pluja dels darrers dies), però ells segueixen allà, al peu del canó.

El meu cas es diferent. La propera primavera els cirerers tornaran a florir, mentre que ara com ara pensar en un cinquè viatge es mera ciència ficció, i per tant una mica absurd parlar d’assignatures pendents, però crec que es bo al fer balanç pensar d’aquesta forma, encara que sigui per atreure la bona sort i que el futur em depari un altre oportunitat de fruir d’un dels països que més em criden.

Per que assignatures pendents amb Japó en tinc, tot i que algunes igualment no haurien pogut resoldre’s en aquest viatge. Així doncs, encara em falta veure, ni que sigui una part, dues de les illes principals del Japó: Okinawa i Hokkaido. Després d’aquest viatge m’he quedat amb les ganes de veure llocs com el Mt.Aso, la costa d’Izu o Enoshima, que es mantindran un cop més a la llista de llocs pendents de veure. I en la part de coses per fer, encara no he menjat en un yatai de Hakata, ni, mal que em dolgui dir-ho, he cantat en un karaoke (en tots dos casos el problema es per que valgui realment la pena s’ha de fer amb amics).

En la part positiva estic content per que m’he entès en japonès molt més del que m’esperava, tot i que encara molt menys del que m’agradaria (això vol dir que Midori-sensei està fent una boina feina, tot i que des de lluny no ens ho sembla tant).

I ja per finalitzar i deixar-vos, per fi, descansar una mica de les meves diatribes diàries (mira que teniu paciència) que no s’han assemblat gens a la meva intenció inicial de “moltes fotos i poc text”, dir que aquesta es la darrera entrada del viatge. Ara deixaré reposar el bloc durant uns dies mentre arreglo tot el material que he recollit, m’arriba el paquet enviat per correu, poso en ordre les meves idees sobre el que parlar… i faig els deures del curs de japonès de aquestes vacances, que no he fet res de res… total me les he passat senceres aquí.

I com a “bonus del dia” una fotografia del paquet que m’han fet (ja no tenen tot a punt, no es que hagin improvisat res) en una botiga per que no se’m mulles el contingut (alguna que altre vegada ja ho he vist pel carrer), encara que l’únic que es podia fer malbé amb l’aigua era la bossa, per que el contingut es de plàstic. Segur que a Espanya no hi ha cap lloc que tinguin un detall així.

Advertisements

No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: