Japó 2010: dia 20

Odio, odio, odio, odio, odio, odio, odio, odio, odio, odio, odio, odio, odio, odio, odio, odio, odio, odio, odio les escales. Especialment si ho combinem amb el trote que porto des de fa quasi tres setmanes, que ja no estic per aquests trotes i la meva mania de “només hi ha dos kilòmetres des de l’estació, per què agafar l’autobús?”. La veritat, la foto d’entrada no soc jo, però podria ser-ho després de les pujadetes (i després baixades) d’escales que m’he hagut d’empassar avui, que he anat a Nikko.

Nikko. Productes principals: aigua i temples. Aigua per que en quasi totes les fonts t’animen a que t’omplis garrafes de la seva aigua tan bona i te les emportis a casa; i temples per que tota la zona, considerada Patrimoni de la Humanitat, i totes les demés consideracions culturals habituals, està saturada de temples, com correspon als mausoleus de dos dels shoguns més importants de la saga Tokugawa.

El que no se es per quina raó un d’ells es va acabar fent el mausoleu tant amunt, total, els arbres no li deixarien que el seu esperit veies el paisatge, i a més, davant mateix dels morros te el temple del gat que si, protegeix de la mala astrugància, però amb tants onis defenent totes les portes d’accés, qui necessita més protecció?

El que si cal dir es que els monjos d’aquesta zona son més intel·ligents que els d’altres igualment turístiques. Mentre que, al igual que qualsevol altre temple del Japó, hi ha llocs on es venen amulets, prediccions, benediccions i demés, aquí han anat un pas més endavant i durant algunes visites, el recorregut t’obliga a passar per davant de paradetes d’aquestes, seguint un camí tant estret, que només que es pari una persona, tu ja no passes, així que mentre esperes a poder passar mires el que ofereixen… i ja se sap que en molts casos qui mira, compra.

I per completar el dia un magnífic plat de ramen casolà (a un restaurantet familiar) que estava molt bo, tot i que no es podia comparar amb el de Hakata. En comparació a aquest li faltava cos, i no tan sols amb una forta dosis de pebre satisfeia tant el paladar.

Advertisements

No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: