Japó 2010: dia 19

Un altre dia de pluja, de vegades força intensa, que m’ha fet desdir d’anar a una zona de costa on l’únic interessant son els paisatges (com em va passar amb Izu), així que després d’auto enviar-me per correu més de 8 kg de, bàsicament, paper de pamflets, revistes i llibres sobre llocs turístics que he acumulat en aquests dies, he decidit anar improvisant.

En primer lloc he anat a Asakusa, on massa tard m’he adonat que em persegueix el que anomeno “maledicció d’ Asakusa”. I es que no se com m’ho faig, però sempre acabo anant a Asakusa en dilluns, que es l’únic dia que tanquen el museu del tambor (que evidentment avui tampoc he vist). Però no he anat per veure una vegada més Sensoji; be, si que hi he anat també, però de forma ràpida, i la major part del temps he estat donant voltes pel parc Sumida i els carrers d’ Asakusa que, com era d’esperar, estaven quasi buits en quant t’allunyaves una mica del principal accés a Sensoji.

Després de donar unes quantes voltes per Asakusa, he decidit fer el recorregut del bus aquàtic, però sense agafar el bus. Seguiria la mateixa ruta per la bora del riu. Hi ha un magnífic passeig fluvial que segueix tot el Sumidagawa, tot i que alguns troços no et deixen passar per que hi fan obres o altres causes, però en un dia assoleiat el passeig seria magnífic. Aprofitaria així per anar fent fotos als ponts del recorregut, una cosa que es quasi impossible de fer amb el bus aquàtic a no ser que siguis dels primers en pujar.

No tenia una idea clara de fins on arribar, simplement fins que me’n canses… i caminant, caminant, he arribat fins Tsukiji, que es bàsicament el mateix recorregut que vaig fer fa uns quatre anys en el bus aquàtic. En total uns 5km riu avall (amb algunes petites desviacions). Evidentment, al final estava cansat i tenia gana (ja eren com les 15:00), així que he decidit aprofitar que estava a Tsukiji per menjar sushi en un local obert les 24h en el que tu simplement vas demanant i el cambrer et va fent els sushis que demanes. Si, ja se que no era un esmorzar, però això ja ho vaig fer fa 9 anys, precisament (i per casualitat), en el mateix local on he dinat. Sobre el sushi que m’he menjat, doncs un de cada tipus que em sonava que mai havia tastat, o que tenia bona pinta, tot ben regat per un sake calent que, en conjunt, m’ha fet sortir del local descansat, tip… i segurament amb les galtes ben vermelles. I es que no m’estranya que els japonesos beguin tant, perquè menjant coses bones, el sake calent entra que ni te n’assabentes!!!

I per acabar, avui faré una cosa lleugerament diferent, una espècie de concurs. Aquest matí a Asakusa, mirant cap a Sumidaku, he fet aquesta foto d’un lloc que al Japó ha estat gran noticia de tots els informatius fa uns dies. Tant, que segur els blocs sobre Japó se n’han fet ressò (tinc tants per llegir amb calma quan torni a casa que no puc estar segur, però…). Se que la foto no mostra gaire, però la culpa es dels núvols que tapaven l’estructura a poca alçada. La pregunta es: què es? Les vostres respostes en els comentaris.

Advertisements

No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: