Japó 2010: dia 16

El matí s’ha llevat amb unes fortes ventades que se t’emportaven (però no semblava importar a la gent que a les 9 del matí ja estava guardant lloc al parc de Ueno), cosa que ha fet interrompre o fer anar amb retards diverses línies de tren i metro de Tokyo i rodalies (fins i tot el shinkansen anava amb retards). Entre d’altres estava afectada la línia Chobu que havia d’agafar per arribar a Mitaka, ja que avui era el dia de visitar el Museu Ghibli i saludar a Totoro (malgrat que ha estat molt poc amable i no m’ha volgut agafar l’entrada, quedant-se palplantat a la guixeta fins que m’he vist obligat a anar a buscar un altre lloc per entrar).

La veritat es que el museu està molt be (poc us podré ensenyar ja que no deixen fer fotos a l’interior), però la veritat, “me l’imaginava més gran”. El millor, el curt exclusiu que només es pot veure a la sala de projeccions del museu. El pitjor, sens dubte la gentada que hi havia a la botiga, que no et deixaven ni moure.

Sobre el museu, considero que te massa espai dedicat a Ponyo, i massa poc a la resta de produccions, al menys de forma específica de cada producció, com passa amb Ponyo. Però encara puc considerar que m’he sortit ben lliurat ja que al cinema just després de la sessió que he vist jo la gentada que s’hi ha acumulat era impressionant (després l’he sofert a la botiga), i de la botiga n’he sortit amb poca cosa (només tres, quatre si considerem el pòster que m’han regalat), i sempre les versions petites, tot i que he tingut una maqueta de l’avio de Porco Rosso unes deu vegades a la ma i unes altres tantes l’he tornat a deixar a l’estanteria (si hagués estat més complexa segur que acaba caient). En resum, un museu totalment pensat pels nens (tot i que moltes de les seves produccions mai se les posaria al meu fill), en el que els “altres nens” com jo també podem fruir (i envejar als mes petits per poder saltar i entrar al nekobus).

Ja per completar el dia, i tenint en compte que estava núvol i podia ploure en qualsevol moment, he anat cap a Ikebukuro, on no havia estat mai. La veritat es que es com Shibuya… però menys. Trobo que li falta alguna cosa per ser realment comparable amb l’altre centre amb qui molts la volen comparar. Però això no ha evitat que pogués dinar en un lloc d’aquests que et fas el menjar (tipus okonomiyaki) sobre una planxa a la mateixa taula. La veritat es que he demanat un plat que era un mix de tot amb formatge… i no m’ha quedat massa ben barreixat tot plegat, però estava bo, al igual que les gyoza que també s’han acabat de fer a la planxa.

Anuncis

2 comments so far

  1. Arturo on

    S’ha trencat el setè segell!!!
    Els trens japonesos no van a l’hora!!!
    I ara com posaran en hora els seus rellotges?

    • shordl on

      Doncs uns dies enrera van estar a punt de tancar l’aeroport de Narita (crec que el de Haneda si que el van tancar) perque les ràfegues de vent eren tan fortes que era perillos.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: