Japó 2010: dia 15 (花み)

El dia d’arribada a Tokyo s’ha presentat estrany des de el principi. Ja al pujar al shinkansen m’he trobat de cop sol al vagó al arribar a la primera parada (Yokohama), ja que m’he topat amb una excursió de l’ Inserso japonès, i tot el vagó (o quasi) l’ocupava aquest grup. Però el més estrany ha passat quan en arribat a l’estació de Ueno i he tractat de sortir pel parc (la forma més fàcil d’arribar al ryokan es travessar el parc de Ueno). I es que hi havia una gentada increïble tractant de sortir pel mateix lloc que jo, procedents de totes les línies que passen per l’estació, fins el punt que hi havia empleats de la JR amb megàfons conduint a la gent cap a una cua especial de sortida, marcada amb cinta de protocol per així poder deixar algunes màquines per la gent que tractava en va d’entrar (encara que es poden regular, les màquines cancel.ladores es poden fer servir en tots dos sentits). I tot això per què? Doncs per unir-se a la marea humana (crec que hi devia haver-hi la meitat de Tokyo i una bona part dels seus voltants) que anava a…

Efectivament, el Parc de Ueno era un gegantí hanami, ple de gent, paradetes de menjar i molts, molts sakura. No cal dir que després de deixar anar els trastos al ryokan, m’ha faltat temps per tornar-hi i anar menjant i bevent de paradetes fins a rebentar (fins i tot n’he vist que oferien coses que mai havia vist en paradetes de matsuris), buscant algun recó encara disponible (n’eren realment pocs) per poder observar els sakura mentre ho feia. Sens dubte la festa seguirà per la nit, doncs molta gent simplement estava guardant lloc per més tard, i s’ha muntat un sistema d’il·luminació, però crec que per avui ja n’he tingut prou, i es que no se que te Ueno, però sempre em deixa esgotat.

I sobre Ueno en general (no sols el parc), dir que “qui l’ha vist i qui el veu”. Encara queden llocs com el supermercat o el Yoshinoya, o la botiga on ens van vendre unes sabates fins i tot abans d’obrir un dia que el temps ens va fer malbé unes sabates, o la pastisseria que se n’asseguren que t’emportes el pastis que vols encara que sigui trient al pastisser de la cuina per que xapurreixa una mica de francès, però només per que la part més propera al ryokan encara resisteix (una mica) a la modernització. La zona més propera al parc ara tot son edificis moderns, botigues “chic” i demés modernitats, de quant en quant trencades per un edifici antic que resisteix. Si fins i tot el ryokan a modernitzat la seva entrada, i molt a prop seu hi ha un parell de solars a punt per construir i algunes cases amb andamis que sembla les van a destruir o reformar totalment (ja no queden aquelles llibreries de vell on trobar per casualitat un volum de manga perdut que buscaves desesperadament). Tot canvia, i sembla que a Tokyo la velocitat es més pròpia d’un shinkansen que d’un rodalies a Catalunya.

Advertisements

No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: