Japó 2010: dia 14

Avui tenia previst visitar la Península d’Izu, però com es un lloc eminentment de platja sense gaires coses d’interès especial i la predicció del temps deia que estaria tot el dia núvol, amb alguna possibilitat de precipitació, he pensat que la cosa quedaria molt deslluïda, així que he canviat d’idea i ha agafat el shinkansen fins Yokohama (es una sola parada de shinkansen). Així matava dos pardals d’un tret. Per una banda aprofitava millor el dia (en el fons mai he estat massa convençut de la visita a Izu), i per altre banda em solucionava el dia de descuadre que tenia a Tokyo (cap a on vaig demà com a darrera etapa del viatge) després de l’ incorporació del Museu Ghibli als llocs per veure, posteriorment als plans inicials.

Pel que fa a Yokohama, la veritat es que aquesta es la tercera vegada que hi vaig, així que la major part ja me la tinc vista. Es per això que aquesta vegada la major part del temps l’he dedicat al que en podríem dir barris europeus, o sigui, a la zona on es van instal·lar els estrangers quan el port va començar a comerciar amb força amb la resta del mon. I el que caracteritza els barris “europeus” de totes les ciutats que he visitat, es que estan situats a les zones elevades (no eren tontos, no; sempre es buscaven els llocs més frescos i amb millors vistes… i més segregats) que volten la ciutat original. I el que estiguin situats a turons i muntanyes implica un munt de pujades i baixades per carrers empinats, o pujar i baixar moltes escales.

El barri “europeu” de Yokohama, la veritat es que no es gens espectacular (el de Kobe ho es molt més), però representa un agradable passeig, que es el que he fet durant tot el dia.

Però no seria una visita a Yokohama sense la seva vertent culinària. Aquest cop però, m’he contingut, i tan sols he dinat a Chinatown (a un restaurant taiwanès), mentre anava des de el barri europeu (Yamate) fins a la Landmark Tower, seguint el parc Yamashita i un parell de camins especialment pensats per vianants passeixant pel port que no havia recorregut anteriorment. I no es que tingués especial interès en pujar un altre cop al Sky Garden de la Landmark Tower (ja ho fet en un dia molt més assoleiat), però allà hi ha un centre pokémon (la veritat es que des de fa dos anys enrere ha crescut moltíssim en superfície) i volia buscar alguna cosa pel crio, que n’és un enamorat.

Advertisements

No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: