Japó 2010: dia 6

Un altre dia fred i amb pluja. Crec que allò de “3 dies de fred i 4 de calor” jo ho estic experimentant con a “4 dies de fred i 3 de menys fred”. La desgracia associada no es tant que els llocs els tingui que veure sota la pluja (realment no m’importa ja que en cap moment aquesta ha estat massa forta), si no que un altre cop he perdut la possibilitat de veure un lloc ple de sakuras en un espai reduït totalment florit (i ja en van…).

La visita principal del dia ha estat a Uji, una població situada a poca distancia de Kyoto seguint la línea de Nara. Uji es famosa per dues coses: els seus conreus de te verd i el temple Byodoin. Quasi tots els comerços estan relacionats amb aquest producte, des de cafès amb gelats i pastissos fins botigues amb una immensa varietat de tes i productes derivats. Per altre banda, el Saló del Fènix, element central de Byodoin, es una imatge coneguda per ser el monument reproduït a les monedes de 10 Ien (de fet es veu força gent fent-se una foto amb el saló de fons i la mostrant la moneda).

Després tenia la intenció d’anar a Inari, però com l’hauria vist sota la pluja, un altre cop, he decidit baixar una estació després (venint d’Uji) i anar a veure Tofukuji, la qual cosa, al marge de la mullena, ha estat un encert ja que el lloc està força be, i les zones on has de pagar es poden veure en la seva quasi totalitat a cobert de la pluja. De fet, la zona hauria estat encara més maca a la tardor, ja que l’arbre predominant diria que es el momiji, de fulles vermelles, que es podria dir es el sakura de la tardor.

Un dinar bastant tardà en tornar a Kyoto (he trobat un restaurant d’omorisu boníssim, amb combinacions originals i no massa car), i la resta de la tarda fent una mica de procés “administratiu”; i es que si no actualitzo l’arxiu que descriu la procedència de cada fotografia i vídeo que faig, amb totes les que porto, aviat no sabré on he fet la meitat.

Actualització: per la nit, a la tele he vist un reportatge sobre un parell de francesos donant voltes per Ueno (Tokyo), i ha sortit el Sawanoya Ryokan, el lloc on sempre he pernoctat a Tokyo, en una escena que semblava encara més forçada que la que ens van muntar fa uns anys al acomiadar-nos, per que una tele local pogués grabar-ho.

Advertisements

No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: