Japó 2010: dia 5

Nou dia de pallissa recorrent un temple darrera l’altre (i es que a Kyoto pots afartar-te de veure temples que, si esternudes, n’apareixen mitja dotzena més), i hora de complir amb un deute pendent des de el meu primer viatge, veure el Pavelló Daurant (Kinkakuji). Si ja se que es imperdonable no haver-ho visitat fins al quart viatge, però la veritat es que sempre m’he concentrat en la zona centre i oriental de la ciutat, i mai m’havia acostat a la part occidental. Afortunadament el dia ha estat força assoleiat i malgrat les hordes de gent el dia ha estat genial.

El recorregut d’avui però no serà a peu com el segon dia, ja que els temples estan més separats entre ells i a peu no podria veure-ho tot ni que volgués. Per tant, armat amb el pase d’un dia dels autobusos, he anat a Daitokuji, on m’he trobat amb la gent més amable de tot el dia, a més de trobar molta menys gent per no estar dins de la “ruta oficiosa”. Daitokuji es un complex molt gran en el que tan sols es poden visitar quatre temples, que m’ha deixat una estranya sensació que espero poder analitzar millor quan us en parli en profunditat. Entre els temples hi ha de tot, des de els força interessants als que quasi penses que has tirat els diners pagant l’entrada (sovint els d’entrada més cara). En un d’ells m’he trobat un monjo molt enrotllat, que ha resultat ser coautor d’un llibre que he comprat amb imatges del temple (en el que no deixaven fer fotos, encara que no se per què com no sigui per vendre més llibres). El monjo, que tenia certs coneixements de castellà (i crec que molts altres idiomes) m’ha dedicat el llibre i no parava de xerrar per a qualsevol que volgués escoltar. De fet, en aquest mateix temple, una de les empleades m’hauria ofert una feina de professor particular de castellà si estigués vivint al Japó, espero que l’influencia de l’amulet que vaig comprar l’altre dia s’estengui fora de Japó i tingui la mateixa sort quan torni a casa.

Mes tard, a un altre dels temples m’he trobat a un arquitecte de Hokkaido (que per l’aspecte tindria sang esquimal o ainu –aquesta darrera suposició només pel seu origen, ja que no se quin aspecte real tenen – amb ganes de xerrar (i suposo que per practicar anglès). La veritat es que devíem ser una curiosa estampa, un japonès parlant anglès a un occidental que el parlava en japonès (be, barreixat amb anglés).

Segona parada, Kinkakuji, assignatura pendent aprovada, i entada mínima per que em rebenten les multituds a borregades, que es l’únic que trobes aquí. Visita llampec i cap al proper temple, Ryoanji i els seus diversos jardins, de pedra i naturals. La veritat es que, en inferior nombre, es podia sentir el flux dels turistes, pujant en massa a l’autobús que, al mateix temps vomitava una massa similar pel proper “torn”. De fet, hi ha un tipus que m’he fixat m’he trobat en tots i cadascun dels temples que he visitat des de Kinkakuji fins Ninnanji (el darrer de la sèrie de temples de l’Oest de Kyoto). Afortunadament, sempre en nombre molt inferior a Kinkakuji, on els autocars no paraven d’aportar més gent.

Acabada la ruta, com a “bonus” i per que em convenia per la combinació d’autobusos, he passat a veure Kitano Tenmangu, que gairebé semblava un temple monotemàtic d’uns bous que es suposo alleugen els dolors si els toques amb la ma dreta o les dues mans la zona equivalent a la que et fa mal (enlloc he vist que digués que t’ho cura, només que et deixa de fer mal). I ja posats, el temple sintoista de Hirano, on es una llàstima que les cirerers no estiguessin totalment florits, ja que l’espectacle podria haver estat aclaparador.

Malgrat les aglomeracions de trànsit he tornat aviat al ryokan, cosa que m’ha permès fruir finalment d’un bany japonès en condicions (o sigui, poder-m’hi estar no només fins quedar pansa, si no fins quedar gamba), sense preses.

Advertisements

4 comments so far

  1. Clàudia on

    Molt xules les fotos, son teves?
    Quina enveja amb això del bany japonès, també fas fotos dels ryokan on estas?

    • shordl on

      No totes les fotos del bloc son meves, però les d’aquest viatge si que ho son totes. De totes formes, sempre que no faig servir una foto meva, al peu especifico de qui es o d’on l’he tret.

  2. Albert on

    Hola, vaig a Japó a finals de mes. M’ha encantat trobar un lloc en la meva (nostra) llengua. GRÀCIES !!!!

    Per cert, tens algun post que parli de ryokans? estic fet un veritable embolic 😦

    • shordl on

      Espero que frueixis tant com jo de l’experiència de viatjar al Japó.

      De moment no he fet cap post parlant directament dels ryokan (si d’alguna cosa relacionada, com els banys…), però tinc l’intenció de fer-ho en algún moment, però no crec que abans que tu marxis cap allà. Si tens cap pregunta específica, potser podria ajudar-te.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: