Japó 2010: dia 4

Dia de tranquil·litat y relaxació per variar una mica. Avui he quedat amb un antic company de feina que per casualitat també està visitant Japó per aquestes dates. La intenció era anar al mercat que cada dia 21 es celebra a Tôji i després ja veure’m. El dia no s’ha aixecat massa seré, així que em temia em seguis perseguint la maledicció d’aquest mercat (el darrer cop va ploure a bots i barrals). Finalment només han caigut quatre gotes i el dia ha estats prou apacible.

La visita a Tôji aquesta vegada l’he complementat amb la visita de la pagoda de cinc pisos (l’edifici de fusta més alt del Japó), que ja tocava, doncs es un dels pocs llocs on he anat TOTS els viatges i encara no ho havia fet. De totes formes, res espectacular (i una mica polsos, potser que de quant en quant traguessin la pols a les estàtues!), i els arbres no estaven encara prou florits.

Després de Tôji la meva intenció inicial era seguir el Camí de la Filosofia per veure els cirerers florits, però aquest any la temporada es retrasa i com no creia que valgués la pena només per això, m’he acomiadat dels altres (que si han anat al Camí de la Filosofia) fins al vespre i jo me n’he anat al Museu del Ferrocarril a Vapor que no està massa lluny de Tôji, i el primer dia em vaig quedar amb les ganes al arribar massa tard. Aquest museu, ubicat a unes antigues cotxeres de la companyia JR, està molt pensat pels nens, que poden tocar, veure i practicar, amb activitats pensades exclusivament per ells, i un tren autèntic que encara està en funcionament fent un breu recorregut. De totes formes, al Japó hi ha molta afició a retratar ferrocarrils, així que també estava ple de gent fent fotos a les màquines.

Després de dinar, com estava al costat mateix de Higashi Honganshi, he decidit fer-li una visita, a veure si ja havien acabat les obres, com en el seu temple bessó el Nishi Honganshi. La veritat es que, tot i que la part que estava en obres fa quatre anys ja estava acabada, l’edifici del costat es que actualment està envoltat pels andamis.

Un breu descans al ryokan per reposar i de nou capo a la estació de JR (veritable nucli que centra la activitat de la zona) per connectar-me a Internet, revisar el mail i actualitzar el bloc amb el succeït els tres primers dies. La veritat es que per ser Japó, la connexió era de pena, els ordinadors semblaven no tirar ni a patades… o sigui, que encara que cada dia seguiré escrivint, no se quan tornaré a actualitzar el bloc. Mentre estigui a Kyoto segurament no.

Pel vespre havíem quedat per veure el Hanatouro Festival que personalment vaig deixar penjat el segon dia, però encara tenia bastant de temps, així que avui si que he anat al Book Off a veure si tenien els volums que buscava (i si, en tenien 14 volums, un llastre que carregar, especialment per que he deixat la motxilla al ryokan). Després de donar unes voltes per carrers de Gion que encara no havia vist i descobrir algun cirerer florit dispers més, he matat el temps mentre arribaven els altres assaborint un taiyaki.

Durant el Hanatouro Festival la zona que vaig visitar el segon dia es cobreix de fanalets encesos i els temples obren en horaris extraordinaris… i la gent sembla que regalin alguna cosa (cert, es diumenge i demà es festiu nacional, l’Equinocci de Primavera), però la veritat es que no es podia donar ni un pas. No varem entrar a cap dels temples per que jo ja hi havia estat i tornar a pagar per veure-ho il·luminat, si no es realment espectacular crec que no val la pena, i ells per que sens dubte tindrien empatx d’ells després del Camí de la Filosofia.

Tornada a peu fins a la zona de l’estació de JR i sopar a base de tonkatsu després de fer una petita cua, que espero no fos continuació de la que pel matí, ja abans de les dotze s’havia format en la major part dels restaurants del centre comercial PORTA (mireu la foto).

La nota negativa del dia ha estat durant l’esmorzar, i es que uns gavatxos (no es mereixen cap qualificatiu no despectiu) m’han fet sentir vergonya aliena de ser estranger al Japó. Estan allotjats al mateix ryokan que jo, i al anar a esmorzar (inclòs a totes les estades) han exigit que aquest no fos japonès, si no occidental (una opció que no existeix en aquest ryokan). De totes formes, tal com son els japonesos, han tractat de ser el mes servicials possible, i en poc temps (suposo que el necessari per enviar algú a una botiga), els han portat uns croissanets i unes ampolles amb suc de taronja (segurament d’alguna màquina automàtica). L’únic positiu es que pagaran per aquest esmorzar el mateix que pel japonès, cosa que en un ryokan que serveixi tots dos tipus d’esmorzars representaria pagar mes o menys el doble.

Anuncis

2 comments so far

  1. Clàudia on

    Gràcies un cop més Jordi per deixar-nos ser particeps de la teva aventura!
    Encara que agraïria que ens expliquessis que és exactament el que menges per ex. tonkatsu, que és?
    Una cosa més, personalment no m’agrada que es jutgi a tot un país per el comportament d’alguna persona que m’hagi trobat pel camí, així com tampoc m’agrada jutjar a aquesta persona per el comportament que hagi tingut un dia. No ho trobo just, tots no sóm iguals.
    Salut

    • shordl on

      Les explicaciosn específiques o detalls mel’s deixo per articles més a fons que fagi en tornar a casa, que després de les maratonianes jornades que de vegades em faig no tinc el cap per mases refinaments.

      I sobre la generalització, sabia que podría portar problemes, però vull deixar ben clar que em referia als quatre individuus en qüestió, i per aixó els he anomenat de forma parfticular “gavatxos” en doncs de parlar dels francesos en general (que personalment no m’han fet res com a col.lectiu).


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: