Japó 2010: dia 1

Finalment ha arribat el tan esperat (i temut) dia del viatge. I dic temut perquè, malgrat agradar-me molt viatjar i veure llocs, la veritat es que el viatge en si no m’agrada gens, especialment si aquest es de moltes hores i sense la possibilitat de veure paisatges pel camí. O sigui, la definició d’un viatge en avió a Japó.

Aquest cop, per primera vegada, viatjava amb KLM, i m’esperava quelcom similar als viatges que he fet fins ara amb Air France, ja que pertanyen al mateix grup aeri, però m’han sorprès tant positivament, que crec que a partir d’ara serà la meva companyia de referència. Per què m’han sorprès tant? Doncs perquè  el menjar (si el menjar de l’avió!!!) i el servei a bord eren força bons, la pantalleta per entretenir-te funcionava sense cap problema i podies veure una selecció molt més gran de l’habitual (pelis recents que em van servir per posar-me una mica al dia i pelis no tan recents), quasi totes en castellà (be, el que anomenen “español internacional”) i amb control total de la reproducció (com si fos un DVD, no com si la estiguessin passant per la televisió). Fins i tot l’aspecte interior de l’avió era millor que la major part dels que he viatjat i la temperatura interior fins i tot càlida (ja se que els que em coneixen diran que qualsevol apreciació tèrmica per la meva part no te cap valor, però us asseguro que es pot anar amb màniga curta i no cal tapar-se amb la manta). Per altre banda, tot i que algú em va dir que l’aeroport de Schiphol (Amsterdam) era més petit que el Charles De Gaulle de Paris (i per tant no hi hauria tant problema amb el temps d’enllaç, tot i que aquesta vegada anava més que sobrat de temps), la veritat es que en l’aspecte pràctic (distancia a recorre al fer el transbordament), això en MENTIDA!!! La distancia a recorre es molt més llarga que en el cas de Paris, tot i que te l’avantatge de que només has de passar el control de passaports, l’arc de seguretat el passes just abans d’embarcar (hi ha un per porta d’embarcament). La veritat, segueixo pensant que es una estupidesa, un cop ja has entrat en zona internacional, passar l’arc de seguretat una i un altre vegada (suposo que te a veure amb la paranoia generalitzada per atacs terroristes i una falsa sensació de seguretat que dona, però si un segon control d’aquests detectés un terrorista, això no diria res de bo dels controls del primer aeroport). Encara sort que no vaig tindre que passar pels polèmics scanners corporals (els que despullen), tot i que vaig veure que en algunes portes els tenien i els feien servir (suposo que deu dependre de la destinació). En qualsevol cas, un munt d’hores de vol que vaig aprofitar per veure pelis, tot i que això va comportar no dormir gens ni mica.

Un altre novetat d’aquest viatge es que arribava al Japó a l’aeroport de Kansai (Osaka) gracies a un altre avantatge de la reserva online mitjançant KLM, i es que et permet fer recorreguts al reservar els bitllets, una cosa que mai he trobat com opció a altres companyies (creia que només les agencies de viatges podien fer-ho gracies als programes especials que ells fan servir), i que es força interessant. Kansai es un aeroport construït exclusivament sobre terreny guanyat al mar, i la veritat es impressionant veure com aterres (potser no tant com aeroports del tipus de Hong Kong on diuen que els avions quasi toquen els edificis, però per la meva mera experiència aquest es el més impactant que he vist). Mentre t’acostes veus com l’avió va baixant a ras de mar, de forma que veus els vaixells que quasi els podries saludar, i arribes a pensar que els flaps de les ales tocaran l’aigua quan veus finalment una mica de terra en prou feines uns segons abans de notar com el tren d’aterratge toca terra. Després d’arribar al edifici principal mitjançant un trenet llançadora totalment automatitzat, et trobes amb el control d’immigració i demés, amb un personal eficaç més enllà del que podries imaginar per ser japonesos, la qual cosa m’ha permès acabar els tràmits més ràpidament del previst i per tant fer una mica el tafaner. I es que l’aeroport i un munt de serveis com un 7Eleven, hotels, dues línies de ferrocarril, i fins i tot un servei de passejar gossos (no em pregunteu que fa allà) estan concentrats en una illa artificial connectada a terra ferma per un llarg pont.

Eren les tres ben passades (hora local) quan m’he instal·lat finalment al ryokan, bastant cansat, però negant-me en rodó a desaprofitar ni un minut, així que he fet una petita volta per la zona propera, visitant entre altres el Nishi Honganshi, que fa quatre anys el vaig veure quasi totalment cobert d’andamis. La veritat es que ara ja no hi ha andamis, però les obres segueixen en la zona del pati davant dels temples. Una visita a l’oficina de turisme, unes quantes fotos curioses (això del bloc està fent que faci moltes més fotos de les habituals, fins i tot fent que deixi els vídeos una mica de banda), un sopar ràpid a l’habitació compost per les boletes de pop (takoyaki) d’una botiga que tinc ben localitzada des de el meu primer viatge, allà pel 2001, i on fan els millors takoyaki que he provat mai, i desprès de preparar algunes coses per demà, cap a dormir, que ja porto unes 30 hores seguides sense dormir, des de que em vaig llevar ahir a les 6 del matí.

Com a darrer apunt, dir que al Lawson (konbini) on de comprat la beguda, i davant de la impressionant varietat (com sempre) de possibilitats, he decidit provar cada dia alguna beguda “estranya”. Ja veure’m si us dic alguna cosa de les meves experiències, però tranquils, que no faré de flapy i no us posaré els vídeos de les meves ganyotes al provar-les (això no entra dins dels objectius d’aquest bloc), tot i que segurament els gravi per riurem jo de mi mateix al recordar-ho.

Advertisements

No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: