Gion Corner (ギオンコーナー) – part II

A l’entrada anterior vaig comentar que al Gion Corner es pot fer un tast de les formes artístiques culturals tradicionals del Japó, però el lloc també serveix com petit museu on es poden veure retrats de geishes conegudes, pentinats i ornaments relacionats amb les seves vestimentes, i també hi ha la possibilitat de viure l’experiència de la cerimònia del té de forma més directa i vívida que no pas la “demostració” que forma part de l’espectacle. Això si, aquestes solen tindre lloc a la vegada que l’espectacle, i per tant has d’escollir.

Foto: Skaven

Foto: Arturo

A continuació podeu veure les explicacions (segons el programa) i els vídeos de les representacions no incloses en la primera part de l’entrada:

Kyogen

El Kyogen es una espècie de comèdia curta que es representava durant els entreactes de les representacions del Noh (Nota: mes o menys com els “entremeses” del segle d’or del teatre castellà, que es representaven als “Corrales”). El llenguatge emprat era l’habitual de la gent normal d’aquells temps.

El Kyogen va iniciar-se al s.XV. En aquells temps estava format per danses primitives que recordaven les de la cerimònia de d’inici de la sembra de l’arròs i les que acompanyaven les súpliques als deus per una abundant collita. A partir del s.XVI, el Kyogen es converteix en una de les diversions que practicaven els samurais.

Allà on el Noh es tot simbolisme, el Kyogen destaca pel seu realisme. Això, així com els diàlegs, ben aviat va atreure l’atenció dels crítics i del públic, fins constituir-se en un art propi.

Actualment subsisteixen dues escoles: Okura i Izumi. En algunes ocasions també es fan servir màscares en el Kyogen.

La representació que es pot veure al vídeo es “Taro i Jiro, guardians de la bodega”, que te el següent argument:

Sempre que el senyor deixa a Taro i Jiro sols al càrrec de la seva bodega veu que ha baixat el nivell dels barrils de sake. Com te que anar a la ciutat per negocis, decideix lligar-los. Demana a Taro que demostri la seva habilitat amb el pal, al qual el deixa lligat, i mentre Jiro es burla de la posició en que ha quedat el seu company, també es lligat amb les mans a l’esquena. Tots dos, sols i avorrits, decideixen amb més astúcia que el seu amo, obrir la bodega. Li treuen la tapa a un barril i al veure l’èxit de les seves idees, i eufòrics, es beuen el sake ballant i cantant. Decide3ixen beure un altre vegada, quan Taro veu reflexada la lletja i amarga cara del seu senyor que ja ha tornat, i li diu a Jiro “mira el que hi ha dins el sake”… Els borratxos escapen seguits pel furiós senyor.

Kyomai (dansa de Kyoto)

La dansa japonesa es divideix en dos tipus. Un va tindre el seu naixement en el Període Edo (s.XVII) i es denomina Odori. Aquest va sorgir dels drames del Kabuki i expressa en cada acció els sentiments humans de forma vigorosa. L’altre tipus, anomenat Mai, va iniciar-se a l?oest del Japó, i en general es representava a locals privats en doncs de sobre escenaris. Aquest segon tipus estava molt influenciat pels drames Noh.

El Kyomai (dansa de Kyoto) va sorgir al s.XVII i es va desenvolupar durant la cultura cortesana del Període Tokugawa. Kyomai va adoptar l’elegància i sofisticació dels modals de la Cort Imperial.

El miyako odori, coneguda com la Dansa dels Cirerers, te lloc totes les primaveres, i està basada en la dansa de Kyoto. Aquestes representacions, efectuades per Maikos i Geishas atrauen al públic per la seva bellesa, els vistosos kimonos i la suntuosa escenografia.

Bunraku (teatre de titelles)

El Bunraku, o teatre de titelles, es va desenvolupar al llarg d’un període de més de dotze segles com un espectacle popular. A Kamigata (els japonesos fan servir aquest terme per referir-se a Kyoto i els seus voltants, es a dir, el lloc de la Capital i voltants) aquest art va començar a cultivar-se en el Període Eiroku (s.XVI) per Takemoto Gidaiu, que es conegut com el creador i més gran col·laborador del Gidaiubushi, la música i el diàleg del teatre de titelles.

Gidaiubushi son drames inspirats en la vida quotidiana dels comerciants d’Osaka, la ciutat comercial més gran del Japó en aquells temps, i on va obtindre un gran èxit.

La raó de la seva popularitat a  Osaka es devia a que la vida intensa i dinàmica dels comerciants requeria espectacles incessants i melodramàtics en lloc d’altres tipus més sofisticats.

Al Gidaiubushi, els sentiments comuns de la naturalesa humana com l’alegria i el dolor, es representen de forma realista. La gran habilitat dels manipuladors de les titelles ha fet possible que avui dia el Bunraku encara gaudeixi d’una gran popularitat.

La representació que es pot veure al vídeo es “Datemusume – Koi no Higanoko”, que te el següent argument:

Aquesta es una historia verídica, entre el patge Kichiza i la fermosa Oshichi, adaptada i presentada per primer cop el 1773 a Osaka. Kichiza anava a sacrificar-se juntament amb el seu mestre Saemon-nusuke, perquè aquest no podia tornar un valios sabre que havia desaparegut i que pertanyia al Shogun.

Els pares d’ Oshichi volien que la seva filla es cases amb Buhei, a qui li devien una gran quantitat de diners.

Kichiza, que havia vingut a acomiadar-se de la seva enamorada, no va poder evitar escoltar la conversa, deixant arran d’això una carta a Oshichi on deia que li havien ordenat fer-se el harakiri, i marxa sense veure-la.

Mentre Oshichi havia trobat el sabre, que estava en poder de Buhei, el prestamista, i corre a buscar el seu enamorat per salvar-li la vida, però les portes de la ciutat ja estan tancades.

Ella pensa i medita buscant una forma de dir-li al seu enamorat que ha trobat el sabre, i finalment puja a la torre colpejant la campana d’alarma d’incendis. La falsa alarma estava penada amb la mort. Ella li prega a Kichiza que tornés i que les portes de la ciutat s’obrissin al escoltar les campanes, seguint tocant fins aconseguir el seu propòsit.

A la freda i nevada nit, ve amb alegria com les portes de la ciutat s’estan obrint, i com Kichiza torna per rebre el sabre.

Informació important:

  • Lloc: Kyoto
  • Entrada: 2800¥.
  • Com arribar-hi: des de l’estació de tren de Kyoto agafar les línies d’autobús 100 o 206, i baixar a la parada Gion o, en el cas de la línea 206, també a Higashiyama Yasui.
  • Pàgina web: http://www.kyoto-gion-corner.info/gion_corner/top/index.html (en anglès, francès i alemany).
Anuncis

No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: