Gion Corner (ギオンコーナー) – part I

Una de les imatges més típiques de la tradició japonesa son les geisha, i si hi ha un lloc que actualment es pot considerar com el principal repositori de les antigues tradicions japoneses, aquest es Kyoto, l’antiga capital del Japó. Fins aquí qualsevol que hagi vist algun documental turístic sobre el Japó sabrà perfectament del que estic parlant, i potser fins i tot sàpiga que dins de Kyoto, el barri de Gion i els seus voltants concentra la quasi totalitat de llocs de diversió més tradicionals, on fins i tot es possible contractar alguna geisha, cosa que probablement quasi cap lector d’aquest bloc podria permetre’s.

Des de 1962 però hi ha un lloc, el Gion Corner, on els turistes (no només estrangers, sinó també molts japonesos) poden fruir d’un tast de les diferents arts tradicionals per un preu moderat. I es que al Gion Corner es realitzen dues representacions diàries (amb algunes excepcions) en que es pot veure més o menys com es la cerimònia del té, la música de koto, l’art floral (Ikebana), música antiga japonesa (Gagaku), teatre de comèdia (Kyogen), dansa de Kyoto (Kyomai) i teatre de titelles (Bunraku), tot en petites dosis, en un espectacle que en total dura uns tres quarts d’hora.

El que podeu llegir a continuació son les explicacions que podeu trobar en el programa del Gion Corner (també disponible en castellà).

Cerimònia del Té

El costum de prendre té es va originar a la Xina cap al s.VIII, i va ser introduïda al Japó pels sacerdots budistes zen a finals del Període Heian (s.XII), que el prenien per evitar la somnolència en les llargues hores de meditació.

A principis del s.XIV, beure’l va començar a fer-se popular entre la gent. Un sacerdot anomenat Rikyu (1521-1591) va establir, sota la protecció del Shogun Toyotomi, la cerimònia del té en la seva forma actual. Sen Rikyu considerava essencial per la cerimònia del té la idea de Wa-Kei-Sei-Yaku. En ella s’encarna l’intuïtiu afany del poble japonès pel reconeixement de la veritable bellesa en la senzillesa i la simplicitat. Paraules com tranquil·litat, rusticitat, gracia, o les frases estètica de la austera simplicitat i refinada pobresa, poden servir per definir el veritable esperit de la cerimònia del té.

En el Període Edo (s.XVII) van aflorar moltes escoles de la cerimònia del té, diferenciant-se unes de les altres en els detalls de les regles, però conservant la essència de la cerimònia que el gran mestre havia instituït. (Nota: en el cas de Gion Corner, la cerimònia del té es realitza asseguts en tamborets, en doncs de fer-ho directament sobre el tatami).

Música de Koto

El koto, instrument de 13 cordes, es va importar de la Xina fa 1300 anys. Al principi, aquest instrument es va fer servir a la Cort Imperial per a determinats Gagaku, o música de la cort. El públic ha apreciat durant molts anys la seva regia i sonora solemnitat, i avui dia encara enamora la seva clàssica harmonia. En èpoques recents, el koto s’ha tocat en combinació amb d’altres instruments occidentals, creant-se així una música nova, però conservant el noble ambient primitiu.

Art floral (Ikebana)

Els japonesos tenen una llarga historia d’apreciació de les flors. Al Japó la gent ve col·locant flors en gerros des de el s.VI, quan el budisme va arribar per primer cop de la Xina.

L’art floral del Japó va iniciar-se en el costum de posar flors a l’altar davant una imatge de Buda o d’un avantpassat per consolar l’ànima. En el Període Momoyama es va posar de moda col·locar flors en les cases de la cerimònia del té, però era necessari crear formes adequades, senzilles, naturals i simbòliques. L’estil que es va crear amb aquest moviment es el Nageire. A la tècnica de la col·locació es conjugaven sentiments artístics, espirituals i religiosos, i així va aparèixer la importància del simbolisme en l’art floral japonès.

En el Període Meiji (s.XIX), es va afeixí de nou la Moribana, que significa “amb abundància”, i es va desenvolupar com una de les tradicions del Japó.

Gagaku

La paraula Gagaku significa literalment “música elegant”, i es una forma amplia de designar la antiga música japonesa. Aquesta paraula inclou la dansa i el cant, així com els instruments musicals.

L’origen del Gagaku es remunta a la Xina de la dinastia T’ang (s.VII a IX). La Xina era llavors el centre cultural de tota Àsia.

Aquesta música es va introduir a la cort japonesa al s.VIII. Sembla ser que va desaparèixer del continent am,b la dinastia T’ang, però al Japó va seguir cultivant-se entre els membres de la Família Imperial, els nobles i altres cercles socials, especialment durant el Període Heian (s.IX a XII). Es representava durant els banquets de la Cort, i en els rites sagrats dels temples i santuaris. El Gagaku ha sofert modificacions per adaptar-ho als gustos del poble japonès i com a resultat d’això, actualment es una veritable forma d’art clàssic japonès.

Informació important:

  • Lloc: Kyoto
  • Entrada: 2800¥.
  • Com arribar-hi: des de l’estació de tren de Kyoto agafar les línies d’autobús 100 o 206, i baixar a la parada Gion o, en el cas de la línea 206, també a Higashiyama Yasui.
  • Pàgina web: http://www.kyoto-gion-corner.info/gion_corner/top/index.html (en anglès, francès i alemany).
Advertisements

No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: