Els banys japonesos (おふろ)

Un dels aspectes que potser crida més la atenció als estrangers es el tema dels banys. Alguns ryokan tenen banys privats a les habitacions, però el més habitual es que tinguin un gran bany comunitari (que pot emprar-se o no de forma privada o familiar) que serveix per a tothom. De fet, al Japó, on tot es generalment bastant petit, sorprèn l’espai que poden arribar a dedicar-hi al bany, però es que el bany es quasi un ritual social.

Bany Ichifuji Ryokan (Nagoya), un dels orgulls de l'establiment.

Qui hagi vist pel·lícules japoneses o mangas segurament serà conscient de que es molt habitual que una família es banyi plegada, o que molta gent acudeixi als banys públics. I no es només per raons d’higiene, sinó també per que es tracta d’una experiència agradable, especialment després d’un dia dur (us asseguro, per experiència, que per fet pols que estiguis de pateixar amunt i avall, després d’un bany et sents com nou).

Com he dit, els banys dels ryokan generalment son comuns, tot i que a molts llocs es fan servir de forma privada (quan una persona o família entra, es pot tancar la porta per que ningú més entri), tot i que es més habitual que siguin totalment comuns (tothom que vagi es banya a la vegada), encara que es aquest cas estan segregats per sexes. Fins i tot n’hi ha que per un preu estan oberts al públic en general, i només hi ha unes hores en que estan reservats als clients de l’establiment.

Les normes per banyar-se en uns banys japonesos son:

• Abans d’entrar a la sala dels banys, hi ha una sala amb lavabos i cistells de vimet, així com els complements que pot proporcionar el local (segons la categoria), com tovalloles, pintes, etc. Aquí es on t’has de despullar, deixant la roba en els cistells de vimet (o en el seu defecte, en els estants). Per entrar a la sala del bany no pots portar més que una tovallola petita, que si cal pots fer servir per cobrir-te les vergonyes. I recalco això perquè per estúpid que sembli, en un ryokan a Miyashima em va sorprendre veure entre els papers que et donen al arribar, un on es deia que no podies entrar al bany amb banyador… si, sembla estrany, però es veu que estaven farts que molts giris anessin a banyar-se amb el banyador posat (pel que vaig entendre eren sobre tot ianquis i aussies, que son uns puritans pel que els convé).
• Un cop dins la sala del bany el primer que cal fer es rentar-se amb les dutxes baixes que hi ha (generalment assegut en un tamboret), o fent servir el tradicional bol.
• Un cop net ja pots entrar a la banyera. Com l’aigua està realment calenta (en alguns casos quasi diria que bullint), pot ser recomanable tirar-te amb un bol una mica d’aigua de la banyera per sobre, i després entrar poc a poc per anar-te acostumant a la temperatura. En tot cas no es de bona educació tirar-s’hi ni esquitxar.
• Un cop dins de l’aigua es qüestió d’asseure’s i relaxar-se, deixant que l’aigua et faci suar (sues molt, us ho asseguro) per neteixar be els porus, i deixar que el cansament se’n vagi amb l’aigua. Mentre estàs a l’aigua es important no mullar al tovalloleta (tot i que hi ha japonesos que ho fan) ni fer cap altre cosa que embruti o alteri la temperatura de l’aigua. Heu de tindre en compte que l’aigua s’aprofita d’un bany a un altre i es manté calenta, escalfant-la o cobrint-la amb materials aïllants per evitar que es refredi massa ràpid.
• Hi ha gent que entra i surt de l’aigua varies vegades, rentant-se cada cop que surt (aprofitant que els porus estan oberts per rentar-se més a fons), però que jo sàpiga no hi ha cap norma fixa al respecte.
• Finalment, quan ja esteu cansats de l’aigua (o més arrugats que una pansa de estar en remull), us traieu l’excés d’aigua amb la tovallola petita (el just per no anar goteixant per tot arreu), i sortiu fora a la sala on us heu despullat, on us sequeu a consciencia amb la tovallola de bany normal, us arregleu el que vulgueu (per això hi ha lavabos i miralls) i us vestiu. Per cert, recordeu que al acabar mai NO heu de buidar la banyera si aquesta es comuna (encara que es faci servir de forma privada).

Un dels dos únics banys privats del Sawanoya Ryokan (Ueno - Tokyo).

De fet, els banys japonesos poden classificar-se de diverses formes segons siguin d’aigua escalfada, d’aigua calenta natural o onsen (una cosa habitual amb tot el vulcanisme de les illes), i si son interiors o exteriors (rotenburo). Aquests darrers son molt especials perquè combinen el plaer del bany amb el fruir del paisatge (i encara son una assignatura pendent que tinc). Però això podria ser el tema d’una entrada sencer, així que per ara ho deixaré córrer.

Informació important:

• Japan Ryokan Association: la Japan Ryokan Association es una de les possibilitats que teniu per trobar allotjament (si busqueu ryokans), però un dels aspectes més interessants de la pàgina es que inclou bastant informació sobre com son, com comportar-se adequadament, que esperar, etc. I per saber més sobre els banys: http://www.ryokan.or.jp/english/onsen/index.html (en anglès).

« Sento-Gosho, el Palau de l’Emperador Retirat (仙桐御所)

Gion Corner (ギオンコーナー) – part I »