Sento-Gosho, el Palau de l’Emperador Retirat (仙桐御所)

Al vell mig de Kyoto hi un gran parc anomenat Parc Imperial, o simplement Kyoto Gyoen. A l’interior es troben l’actual Palau Imperial de Kyoto, i el Palau de l’Emperador Retirat o Sento-Gosho (encara que d’aquest darrer només en queden els jardins).

Per visitar-ho, al igual que el Palau Imperial i les demés propietats de la Casa Imperial Japonesa, cal demanar-ho via internet amb un cert temps d’antel.lació. En el cas de Sento-Gosho però, només es realitzen visites guiades en japonès (no es cap problema si, com jo, mai presteu massa atenció al guia), i els seus horaris (una visita pel matí y una per la tarda) fan que, malgrat estar tant a prop, sigui una visita bastant incompatible amb la del Palau Imperial, ja que no pots anar als dos llocs, un darrera l’altre, obligant-te a perdre molt de temps, o córrer per fer alguna cosa entremig a corre cuita . Jo entre una visita i l’altre vaig anar a veure Tô-ji, i gairebé no arribo a temps per la visita a Sento-Gosho (i hi ha una persona que gairebé m’assassina per tot plegat).

Sento-Gosho (o Palau de l’Emperador Retirat) va ser construït per al ex-Emperador Gomizuno-o després de la seva abdicació, i va ser completat el 1630. Posteriorment, el van fer servir successius emperadors després del seu retir, sent reconstruït en diverses ocasions fins 1854. Des de llavors no s’ha tornat a reconstruir mai, doncs tampoc hi ha hagut emperadors que abdiquessin. Es per això que, al marge d’unes poques construccions, la visita realment es a un magnífic jardí de passeig situat al voltant d’un llac.

El camí que recorre la visita segueix un caminet que pasa per diferents ponts que travessen els rierols que alimenten les tres parts que formen el llac, comuniquen unes illetes, i permeten apreciar tots els recons des de diferents punts de vista i alçades. Si hagués de destacar alguns elements, diria que tots els pots tenen formes diferents (pont en zig-zag, pont de terra batuda, pont cobert,…).

També destaquen els dos pavellons per a realitzar cerimònies del te (un d’ells, el Seika-tei, realment gran pel que acostumen a ser aquestes construccions), encara que, malauradament, només es poden veure des de fora. I com a curiositat, dir que davant mateix del Seika-tei, des de on es te una magnífica vista del llac, hi ha una platja feta amb milers de pedres de riu, totes elles gairebé idèntiques en forma i tamany.

Jo només hi he estat durant l’estiu, però he vist fotos del lloc en altres èpoques de l’any, i espero poder visitar-ho aquesta primavera, ja que a la primavera i al hivern crec que son els millors moments.

Informació important:

Advertisements

No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: