¥ (Destí Japó IV)

A l’entrada anterior vaig deixar alguns punts a l’aire per poder aprofundir-hi més quan parlés de temes relacionats, o en entrades pròpies, com es el cas del canvi de moneda i del Ien (¥), que es del que parlaré avui.

Des de que tenim l’Euro la veritat es que moltes vegades ni tan sols pensem que cal canviar moneda per anar a un determinat país (com es el cas de Japó). I als bancs crec que els pasa el mateix. Ara ja no tenen una certa cartera de divises a quasi totes les oficines, així que si no vols anar a alguna de les oficines centrals o en llocs especials com aeroports i estacions de tren, cal encarregar la moneda amb un cert temps (tampoc cal exagerar, una setmana o dues haurien de ser més que suficients fins i tot per si sorgeixen problemes). Jo us recomanaria que en el cas del Japó demaneu que us aconsegueixin els bitllets el més petits possibles, tot i que no crec que serveixi de gaire ja que acostumen a tindre bitllets grans.

La moneda japonesa es presenta en bitllets de 10.000, 5.000 i 1.000 ¥, i en monedes de 500, 100, 50, 10, 5 i 1 ¥. De tots ells, els més útils son els bitllets de 1.000 ¥ i les monedes de 100 ¥. De fet, sempre que pugueu, us recomano que bescanvieu bitllets grans per aconseguir-ne de 1.000, i acumuleu-ne tants com pugueu, al igual que amb les monedes de 100 ¥. Per què? Doncs perquè haureu de fer servir moltes màquines automàtiques, i aquestes només accepten bitllets de 1.000 ¥ per donar canvi (als autobusos, per exemple, el conductor no porta canvi, sou vosaltres els que heu de posar l’import a una màquina, podent com a molt bescanviar un bitllet de 1.000 ¥ a un altre màquina per obtindre monedes, i llavors posar l’import a la màquina dels bitllets). I pel que fa a les monedes, 100 ¥ es la que més es fa servir en aquestes màquines. Per altre banda, les monedes de 5 i 1 ¥ pràcticament només les podreu fer servir per comprar en supermercats i kombini (súpers 24h), i no son acceptades per gairebé cap màquina, així que, si podeu, traieu-vos-les de sobre en aquests llocs.

I com no crec que pugueu arribar a fer-vos una idea real de la quantitat de màquines expenedores i similars que podeu arribar a fer servir en un dia, diré que en un cas extrem podria ser: bitllet de metro/bus per arribar a un lloc; potser vulgueu prendre alguna cosa calenta o un cafè per despertar-vos, i el traieu d’una màquina (compte no equivocar-vos i demanar un cafè fred quan volíeu un de calent o a l’inrevés, perquè acostumen a estar junts a la mateixa màquina); entrada al lloc on vulgueu entrar (museu, parc, etc.) perquè sí, fins i tot per adquirir entrades de vegades només trobes una màquina de tiquets; si el lloc te possibilitat de degustació, màquines de degustació (a un museu del sake que vaig anar, la degustació tan típica del final de visita, com pasa a destil·leries de whisky, caves, etc., en aquest cas eren tres màquines on per 100 ¥ cadascuna, podies degustar tres tipus de sake diferent); al restaurant on vagis a dinar possiblement hauràs de treure un o més tiquets per encarregar el menjar; les begudes que adquireixis durant el dia per treure’t la set, o simplement refrescar-te, el mes probable es que provingui d’una màquina; si feu més d’una visita es possible que tingueu que treure més d’una entrada emprant una màquina; si no teniu cap tipus d’abonament, bitllets de metro/bus per tornar al ryokan/hotel; per sopar potser repetiu el procediment del dinar; i fins i tot es possible que al mateix ryokan/hotel compreu alguna beguda per prendre amb calma a la habitació…

Foto: Micki

Ja he dit que es un cas extrem, però no tan allunyat de la realitat com podríeu pensar. De fet tinc en ment una visita que vaig fer a Tokyo, a la zona de Shinjuku que, deixant de banda altres visites realitzades durant el dia, crec recordar que en total vaig treure uns deu o onze tiquets al llarg del dia. I si visiteu algun lloc com el Museu del Ramen, on feu tasts de diversos plats, cadascun es un tiquet tret d’una màquina diferent (al menys allà l’entrada l’adquiries en una guixeta normal i corrent, i si compraves alguna cosa a la botiga, passaves per caixa de la forma habitual).

Sobre la quantitat de moneda a canviar, tot es relatiu, però penseu que si be quasi tots (i remarco el quasi, perquè no tots n’accepten) els establiments hotelers i grans magatzems accepten targetes de crèdit per pagar, la immensa majoria de llocs per menjar, botigues petites i vendes d’entrades (museus, etc.) no ho fan. En realitat, al Japó no hi ha massa cultura de fer servir les targetes (va canviant mica en mica, però encara li falta molt per arribar als nivells d’aquí) i prefereixen portar les carteres plenes de diners en metàl·lic. També podeu decidir treure diners en els caixers automàtics d’allà segons necessiteu (per això recomanaria els de les oficines de correus que segur podeu fer-ho).

Foto: Arturo

Hi ha molta gent que es pregunta habitualment si la vida al Japó es realment tan cara com diuen. La veritat es que si, i no. Tractaré d’explicar-me. Si vas a un supermercat podràs comprovar que hi ha productes que realment son molt cars, especialment les fruites i verdures, i la carn (sense necessitat d’anar-nos-en a carns especials com la vedella de Matsusaka, aquella que alimenten amb cervesa i li fan massatges, que es un cas extrem). A la fruita, per exemple, podreu trobar preus que aquí son per kilo, i que allà son per un petit nombre de peces. Sobre el transport ja he dit anteriorment que generalment es car, però si no vols anar de sibarita, menjant a petits restaurants (de fideus o similars), t’allotges a ryokans normalets-barats (Ep! Que això no vol dir que no tinguin qualitat, que si comparéssim amb llocs de preu similar aquí, la qualitat dels establiments japonesos seria abismalment superior) i aprofites tots els descomptes possibles (com el JR Pass, per posar només un exemple), el viatge no et surt tan car com es podria pensar.

Si a això a més hi sumes el fet d’haver viatjat varies vegades, acabes tenint una sensació de que tot es més barat del que es, ja que puc dir que molts dels preus que vaig pagar durant el meu primer viatge, el 2001, quan nosaltres encara pagàvem en pessetes, son els mateixos que vaig pagar el 2008, quan vaig fer el meu darrer viatge. Evidentment, amb el que han pujat les coses aquí en aquest temps, la veritat es que pagar el mateix al Japó fa que tot sembli, aparentment, molt més barat. Malauradament, des de la meva darrera visita el Ien s’ha enfortit bastant respecte al Euro, i ara ja no pots fer la senzilla conversió de ¥=Pta. per tindre una idea aproximada del preu per comparar (no era exacte, però servia bastant be per fer comparacions).

Advertisements

No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: