Entendre’s al Japó

Foto: Skaven

Foto: Skaven

Encara que des de fa un temps sembla que està de moda estudiar japonès per diverses causes (boom del manga, interès per la seva cinematografia, negocis, etc.), la veritat es que crec que poca gent pot dir que realment sap parlar japonès (encara que bastanta gent podria fer-ho amb dificultats), i això pot ser una preocupació que motivi la decisió final de viatjar al Japó (Un cop allà com m’entendran?), o es derivi cap a opcions per viatges organitzats, amb un guia que et solucioni els problemes, tot i que, personalment, crec que aquesta es la pitjor forma de viatjar que es pot escollir, doncs surten molt més cars i finalment pots deixar de veure coses molt interessants, però fora dels circuits habituals.

Un concepte bastant erroni (jo mateix el vaig cometre la primera vegada que vaig visitar Japó) es que allà et pots fer entendre perfectament si saps anglès. Doncs be, es cert, però també es fals. El que si es totalment cert es que, sabent anglès, potser no t’entendràs amb facilitat, però també es poc probable que et perdis, que passis gana per no saber que demanar, o que la barrera idiomàtica t’espatlli unes bones vacances.

Però deixeu que m’expliqui. Al Japó hi ha bastanta gent que sap anglès (la majoria amb grans dificultats), però el seu coneixement no es ni de bon tros universal. Molts establiments hotelers tenen al menys una persona que sap anglès (els ryokan adherits a una de les pàgines web que consulto per planificar els meus viatges te la norma que, com a mínim, un membre del personal parli anglès), al igual que els grans magatzems i botigues importants, amb l’avantatge de que si preguntes a algú que no en sap, el mes probable es que et digui que esperis un moment mentre va a buscar la persona de la botiga que si sap anglès (encara que estigui a l’altre punta o a un altre pis).

També es cert que molts dels cartells estan també en anglès, o al menys escrit el nom japonès en romanji (com a les estacions de metro i ferrocarril). Als llocs turístics sempre tenen guies en anglès del lloc. De fet, cada cop es més habitual trobar també guies en castellà. I en diversos llocs també es possible trobar guies voluntaris que, de forma gratuïta, et porten pel lloc explicant-te que es cada cosa. Fins i tot m’he trobat en dues ocasions que el guia sabia (Ritsurin Koen – Takamatsu, Shikoku) o estava aprenent (castell Inuyama) castellà.

I sobre un altre aspecte important de qualsevol viatge, el menjar, es habitual que els restaurants i paradetes de menjar tinguin representacions fetes amb cera o fotografies dels seus plats, així que només cal senyalar (l’idioma universal dels gestos) el que vols i… Bon profit!

Foto: Skaven

Foto: Skaven

De totes formes, tot això que he comentat es possible gracies sobre tot a un factor que, al menys fins ara, he trobat que es general a tot el Japó: l’amabilitat dels seus habitants. Potser no t’entenguin, però faran l’esforç de lograr-ho. Potser tindran un anglès terrible, però si ets una mica hàbil per fer-te entendre, segur que acabes trobant el que buscaves, o logrant el que volies. Que no trobes un lloc, ensenya un mapa a algú (la majoria de targetes de llocs inclouen mapes per arribar-hi, fins i tot per ajudar als propis japonesos, ja que no tenen unes direccions tal i com les concebem els occidentals) i, com a mínim, et senyalaran on ets en aquell moment, facilitant el trobar el lloc buscat. De fet, en la meva primera visita a Kyoto, estava buscant el ryokan (imagineu-vos, carregat de maletes i tot) en mig d’un entramat de carrerons que semblaven tots iguals, fins que vaig entrar a una casa particular (l’entrada estava oberta de pam a pam) fins que va sortir una anciana que d’anglès ni mitja paraula, però al ensenyar-li el mapa de localització del ryokan, no sols em va indicar el lloc, sinó que va fer parar a un veí que passava en bicicleta per allà, i va fer que ens guiés personalment fins a la porta del ryokan, i això que al girar la primera cantonada ja varem veure el cartell del ryokan.

Per tant, si saps més o menys be japonès, molt be, però amb anglès, paciència i bona disposició, no tindreu cap problema per fruir d’unes bones vacances  al Japó.

Anuncis

2 comments so far

  1. miguel angel on

    castillo inuyama: todavia me acuerdo de girar los tres la cabeza y decir al unísono “hablas español”, y la cara de susto que se le quedó,pobrecita.

    y el otro guia que me preguntaba si yo era un “martial artist” XDDDDDDDD

    gran dia ese

    • shordl on

      Martial Artist, solo porque distinguías entre Bo i Jo. Pero mejor fue el dolor de cabeza que le provocamos con lo de la Ley Sàlica i la comparativa de los problemas sucesorios aquí y en Japón.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: