Moure’s per Tokyo (II)

transport05transport06A l’entrada anterior vaig dir que la forma més recomanable de moure’s per Tokyo es emprant el metro, del que existeixen dues companyies que cobreixen la major part de la ciutat de forma complementaria: Tokyo Metro i Toei Subway. A molts del principals punts d’interès pots arribar-hi amb qualsevol de les dues companyies, però es possible que amb alguna d’elles la volta que s’hagi de fer, i el temps que es perdi, siguin considerables. Es per això que abans d’anar a alguna banda recomanaria que us miréssiu molt be el plànol de les línies, i comproveu a quina companyia pertany cadascuna.

Per què totes aquestes consideracions sobre les dues companyies de metro? Doncs bàsicament perquè, si be existeixen pases compartits, el bitllet per viatjar per una de las companyies no et serveix per transbordar a la següent, tot i que els bitllets si que son intercanviables, sempre que el seu valor sigui suficient. I es que el metro de Tokyo (com la resta de transports del japó) no tenen un únic preu, sinó que aquest depèn de les estacions d’origen i destí, i el valor mínim de la Toei Subway es superior al de la Tokyo Metro.

Sobre el servei de metro en general, cal dir que es molt fiable i, tot i que te les seves incidències com a tot arreu, son poc nombroses, i ràpidament solucionades (de vegades fins i tot desvien trens per altres vies, que de camins de ferro no els en falten). Però la característica més evident (al menys per a mi, que estic acostumat al servei de metro de Barcelona) es la seva capacitat de transport. Es cert, a Tokyo es desplacen milions de persones, però es que les línies principals tenen combois de fins a deu vagons, i la cadència de pas es pot mesurar en segons. De fet, al final de la hora punta, quan comencen a retirar trens, una vegada vaig començar a contar en veu baixa en el mateix instant que el darrer vagó d’un comboi abandonava la estació… abans d’arribar a contar 21, el primer vagó del següent comboi estava entrant a l’estació.

Foto: Xavi

Foto: Xavi

Foto: Xavi

Foto: Xavi

Sobre les estacions també cal advertir de varies coses. En primer lloc, son molt grans, i no només per poder albergar els deus vagons d’alguns combois, sinó que a part d’aquesta distancia mínima, moltes estacions tenen una andana molt més llarga. De fet, si em de fer cas de les indicacions dels transbordaments (on s’indica la distancia des d’aquell punt fins al punt de transbordament), algunes andanes poden fer més de 200m de longitud. I parlant de transbordament, no penseu que es senzill fer un transbordament, ja que moltes vegades son molt llargs (el més llarg que he vist, tenint en compte les indicacions de distancia abans esmentades, era de més de 1 km), complicats perquè donen moltes voltes, i has de pujar i baixar moltes escales (no gaire agradable si vas carregat), i fins i tot tinc uns coneguts que em van dir que van trobar un en el que havies de sortir al carrer i seguir les marques del terra. Evidentment, estem parlant de Japó, on les galeries subterrànies son habituals, especialment al voltant d’estacions de tren i metro, i així, per exemple, a Shinjuku es pot recórrer sota terra la distancia que separa tres estacions de metro com si fos un transbordament, tot i no ser-ho.

Foto: Arturo

Foto: Arturo

Però quin sistema s’ha de seguir per agafar el metro? Doncs realment no es complicat. Al arribar a l’estació has de consultar els mapes de la xarxa per veure la tarifa aplicable a l’estació de destí. De vegades els mapes només estan en japonès, però des de fa uns anys totes les estacions tenen un codi alfanumèric per facilitar la mobilitat dels estrangers (en realitat si ets una mica espavilat no calia, ja que els noms també estan escrits en romanji, però suposo que era massa complicat per americans i australians, els principals turistes occidentals). Un cop conegut l’import del bitllet, podeu adquirir-ho a les màquines expenedores, en les que pots escollir idioma anglès. Si teniu dubtes, sempre podeu preguntar al personal de la estació (sempre hi ha algun empleat) o adquirir per defecte el bitllet més barat, i ja ho arreglareu a la sortida. Per entrar cal validar el bitllet i, sobre tot, guardar-ho be, no pas per possibles revisors, que crec que no n’hi ha (o jo al menys mai n’he vist cap), sinó perquè a la sortida heu de tornar a passar-ho per la màquina, que es queda el bitllet a no ser que la parada sigui de transbordament (si, de vegades per fer el transbordament has de passar per les màquines validadores al sortir d’una línea i al entrar a la següent). Si heu adquirit un bitllet amb un import inferior al necessari, abans de la sortida hi ha unes màquines que, si li introdueixes el bitllet t’indiquen l’import que et falta per pagar, i et donen el bitllet per poder sortir de l’estació.

I sobre la sortida, abans de decidir-vos per una o un altre (moltes estacions tenen desenes de sortides a l’exterior), mireu be les indicacions de cadascuna, més que res perquè no només indiquen carrers, sinó també estan indicats els principals llocs d’interès turístic (els que segurament estareu buscant). I ho dic amb tant èmfasi perquè si us equivoqueu de sortida, no només haureu caminat força distancia sota terra, sinó que es possible que aneu a parar a un lloc força allunyat del que volíeu, i fins i tot amb mala combinació per poder arribar-hi pel carrer.

A l’entrada anterior també vaig comentar que els preus son força elevats, i que hi ha poques formes d’estalviar (tipus targeta multi viatge). Les opcions son:

    – Si adquireixes de cop 10 bitllets del mateix preu, et regalen el bitllet nº11.
    – Existeixen diversos pases de viatges il·limitats durant un dia amb una determinada companyia, però la veritat, si no fas al menys cinc o sis viatges amb la mateixa companyia de metro (cosa bastant improbable) no surten a compte. També n’hi ha per agafar qualsevol de les dues companyies, però son encara més cars i només sorten a compte si has d’agafar moooltes vegades el metro.
    – També existeixen unes targetes anomenades SUICA i PASMO que tot i que no serveixen per estalviar diners, si que son pràctiques, ja que es tracta de targetes de prepagament amb les que pots pagar no només en quasi tots els sistemes de transport de la ciutat i voltants (segons la targeta), sinó fins i tot a les botigues del metro, son fàcilment recarregables, i només cal passar-les per sobre d’un lector per que se’t desconti l’import exacte del bitllet.

transport02

A nivell més de curiositats, podríem mencionar que en algunes línies determinats combois es desdoblen en tren, anant més enllà de la darrera estació; o que a la parada de Akihabara es poden llegir un parell de rètols en castellà; o els ja coneguts vagons exclusius per dones, que en determinats horaris (hores punta del matí i el vespre) només poden ser accedits per dones, que així eviten els tocaments d’aprofitats en els moments en que els combois van plens a vessar.

Foto: Arturo

Foto: Arturo

Informació important:

Anuncis

No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: