Yasukuni (靖國神社)

Aquests dies les televisions van plenes de les commemoracions de l’inici de la Segona Guerra Mundial a Europa; el mes passat al Japó van tindre lloc els actes per la pau amb motiu de l’aniversari del llançament de les bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki; ara sembla que la propaganda russa vol demostrar, a través d’un documental que han passat les cadenes controlades pel govern rus, que la culpa de que Polònia fos invaida es dels propis polonesos; i precisament avui he vist un documental sobre Junichiro Koimizu, polèmic primer ministre del Japó de principis del mil.leni, que fa uns anys va provocar les protestes de tots els seus països veïns per haver visitat el temple de Yasukuni, on tota aquella gent que ha donat la vida pel Japó està deïficada.

yasukuni02 yasukuni03

No vull crear un article polèmic, tot i que soc conscient que el simple fet de parlar de Yasukuni pot prendre la guspira dels malentesos. Yusukuni no es cap monument de glorificació als soldats japonesos caiguts durant la Segona Guerra Mundial, i molt menys als considerats criminals de guerra que hi son deïficats (es curiós que entre els guanyadors de cap guerra mai existeixin criminals de guerra). Yasukuni va ser fundat el 1869 per ordre de l’Emperador Meiji, que va voler honrar la memòria dels caiguts pel seu país durant el dur procés de modernització i apertura del Japó. Inicialment anomenat Shokonsha, el 1879 va passar a anomenar-se Yasukuni, que vol dir “preservar la pau per la nació”. Les divinitats shinto venerades al santuari son les d’aquells que han sacrificat les seves vides perquè desitjaven una pau duradora pel Japó, i no està restringit als soldats, ja que moltes de les seves 2.460.000 divinitats son dones o nens que per una (bona o dolenta, no penso entrar a valorar-ho) mentalitat, que per molts occidentals no es comprensible, han mort en el camp de batalla (com molts nens de les escoles d’Okinawa que van morir defenent la seva illa al costat dels soldats, o noies que feien tasques d’infermera), o en objectius militars (fabriques d’armament), membres de la creu roja, mariners mercants que transportaven subministres en temps de guerra, periodistes i fotògrafs, etc. De fet fins i tot s’hi honoren britànics, taiwanesos i coreans. Podríem dir que Yasukuni es molt més universal que els monuments als caiguts per la Segona Guerra Mundial que hi ha a molts llocs d’Europa, o els monuments als caiguts durant la Guerra Civil que fins no fa pas tant es podien veure per molts recons d’Espanya.

Però al marge de la seva significació, Yasukuni es un lloc molt maco de visitar, encara que no es pugui veure en la seva totalitat, i per gent com jo (que li agrada molt la historia) te l’interès afeixi’t de que al costat mateix es troba el Yushukan (遊就館), el Museu de la Guerra. La visita a aquest museu es bastant interessant, ja que realment avarca els moments més importants de la historia moderna del Japó, amb força panells explicatius (llàstima que només els més importants estiguin també en anglès), escrits de forma molt didàctica (la funció que crec ha de tindre tot museu, més que ser un simple amontonament d’objectes) i, el que jo vaig considerar més interessant, des del punt de vista japonès (es posen de relleu algunes “casualitats” que poques vegades he vist mencionades, ni que fos de resquitllada, en mitjans occidentals), cosa que et permet tindre una mica més d’informació per comparar i arribar a les teves pròpies conclusions (ja se sap que ningú diu tota la veritat). L’únic que potser hi vaig trobar a faltar eren més maquetes explicatives (com hi ha a molts altres museus nipons) i més objectes originals de la Segona Guerra Mundial (segurament perquè la major part estan com a botí de guerra en infinitat de museus occidentals).

Entrada del museu

Entrada del museu

Es una llàstima que a l’interior del museu no es puguin fer fotos, ja que hi ha algunes reconstruccions a escala (fins i tot a escala real) molt interessants. Però t’has de conformar en les reconstruccions de l’entrada, al costat de la botiga i la cafeteria, on es pot apreciar un zero, uns canons i altres exemples del que t’espera a dins.

En resum, una visita recomanada si no aneu amb el temps just, especialment adequada per combinar amb la visita al Palau Imperial, o al menys els jardins oberts al públic.

yasukuni05

Informació important:

  • Lloc: Tokyo (Chiyodaku)
  • Entrada: La entrada al museu Yushukan es de 800¥
  • Com arribar-hi: l’estació de metro Kudanshita (línies Toei Shinjuku i Tokyo Metro Tozai i Hanzomon) es la mes propera a l’avinguda principal que condueix al santuari, tot i que també estan a prop les estacions Ichigaya (línies Toei Shinjuku i Tokyo Metro Yurakucho i Nanboku) i Iidabashi (JR i Tokyo Metro línies Yurakucho i Tozai)

yasukuni04

Anuncis

No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: