Museu del Ramen (新横浜ラ_メン博物館)

Entrada del museu

Entrada del museu

Yokohama, la segona ciutat del país, te coses interessants per veure, però la veritat es que cada vegada que hi he anat m’ho he plantejat bàsicament com una excursió gastronòmica, on de pas es pot fer una mica de turisme. I això va ser especialment així la darrera vegada que hi vaig estar. La meva intenció era dinar al Museu del Ramen i berenar i sopar a Chinatown, mentre feia alguna visita entremig. La veritat, si us agrada tastar coses noves de menjar, us recomano fer el mateix.

Avui us parlaré del Museu del Ramen que hi ha a Shin-Yokohama (新横浜). Encara que rebi el nom de museu, en realitat es una espècie de parc temàtic d’un tipus força habitual al Japó. No es un parc amb atraccions, que es el que nosaltres podríem entendre per a parc temàtic, però si que te una ambientació força original. La veritat es que quan hi vaig entrar em va sorprendre bastant, potser perquè m’esperava un altre cosa (però això no vol dir que no m’agradés força).

Suposo que del ramen no cal que en parli gaire, doncs qui mes qui menys n’ha sentit a parlar d’aquesta sopa de fideus que es força popular a tot el Japó, on el secret i la diferencia radica en la forma de combinar els seus quatre elements principals: fideus, salsa de soja, brou i els additius per lograr diferents sabors i textures (existeix fins i tot una pel·lícula japonesa de l’any 1985 anomenada “Tampopo” que es desenvolupa al voltant de com fer aquest procés per obtindre uns resultats de primera qualitat).

El “museu” es una mica difícil de trobar perquè no es veu gaire (fins i tot tenint un mapa bastant detallat, vaig donar varies voltes per la zona abans de trobar-ho). I en quan entres comences a pensar que t’han aixecat la camisa. A la planta baixa, just després d’entrar, trobes el que es podria dir pròpiament museu, amb una mica d’història del ramen i la seva evolució, tot integrat dins una macro botiga del ramen, on pots trobar des de diferents tipus de ramen i utensilis de cuina per preparar-ho (si no enteneu de cuina no sabreu per on començar a triar), fins a simple merchandising relacionat amb el lloc. Quan comences a preguntar-te on estan els restaurants de ramen (motiu principal pel que hi vaig anar), trobes una escala que baixa (si, baixa cap als sotanos), que et porten a una espècie de carrerons bastant foscos que no entens molt be que signifiquen, fins que comences a veure els “afeixi’ts”. I es que el museu està ambientat com el capvespre d’uns carrers de Tokyo de per allà els anys 50-60, amb aparadors on es poden veure coses com una tele de la època (emetin un programa dels de llavors), una oficina de correus (no es real, no serveix per tirar una postal pels amics), o una botigueta de xuxeries on es poden trobar dolços de l’època dels vostres pares així com altres coses rares, i finalment un bar (que serveix de zona de fumadors) i els propis restaurants. Tot plegat distribuït en dues plantes, com podeu veure al plànol adjunt.

Planol de la zona de restaurants

Planol de la zona de restaurants

Pel que fa als restaurants, en el local hi ha set de diferents (i de vegades algun més com a convidat temporal), on pots degustar les diferents formes de preparar el ramen (els restaurants son originaris de tot el Japó, des de Hokkaido fins a Kyushu). Els restaurants funcionen com a qualsevol altre restaurant d’aquest tipus, a l’entrada hi ha una màquina expenedora on adquiriu un tiquet amb el que voleu menjar, i en quant hi ha un lloc per seure’s, t’agafen el tiquet i et serveixen ràpidament el demanat (son restaurants ràpids, no per quedar-s’hi gaire un cop acabat el plat). La meva recomanació es que agafeu només mitjos bols de ramen si voleu tastar diferents sabors i textures (jo vaig menjar-me en total un bol i mig de ramen i vaig sortir gairebé rodant; podria haver menjat mig més, però vaig preferir controlar-me per la segona part de la sortida culinària per Yokohama). La direcció del museu considera que tothom hauria de menjar-se com a mínim un bol de ramen durant la seva visita (encara que no s’obliga de cap forma). I pel que fa als preus, també son com els de qualsevol altre restaurant del mateix tipus, uns 550¥ per mig bol i 750¥ per un bol sencer.

Sobre els restaurants, doncs la veritat es que no els vaig poder provar tots, però us recomano especialment el Ryushanhai, que es el número 4 en el plànol, i el seu Akayu Karamiso Ramen. En aquest plat hi posen karamiso (miso picant), però li posen com una bola al centre del plat, de forma que es va desfent mica en mica, donant-li un sabor molt peculiar que va creixent (i si no ho voleu tant picant sempre podeu treure’n part o fer que no es desfaci tant evitant remenar massa el plat).

L’avantatge final del lloc es que, després de menjar, fer-te unes fotos curioses i fruir de l’ambient, sempre pots decidir tornar el mateix dia per sopar, només has de dir-ho a l’entrada, on et posaran un segell (com a les convencions i similars) amb el qual podràs tornar a entrar aquell mateix dia.

Informació important:

  • Lloc: Yokohama
  • Cost: 300¥ + menjar (aprox.550¥ per mig bol i 750¥ per un bol sencer).
  • Com arribar-hi: des de Tokyo podeu agafar qualsevol tren de la línea Tokaido, i un cop a Yokohama (segons a quina estació arribeu o, si primer feu visita turística, segons on us trobeu) agafar el metro o el tren fins a Shin-Yokohama. El museu es troba a pocs minuts a peu, sortint per la sortida 8 de l’estació.
Anuncis

No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: