Maid Cafès (マイドカフィ)

meido01

Foto: Micki

Els Maid Cafès o Meidos (マイドカフィ) son força coneguts tant pel seu públic habitual (fanàtics del manga i l’anime) com pels seus detractors (s’han fet “famosos” per les crítiques que han rebut des de certs sectors). Sigui com sigui, son un tipus de negoci que va sorgir l’any 2000 a la zona “otaku” (poso les cometes pel diferent significat de la paraula segons on es llegeixi) per excel.lència de Tokyo (em refereixo, com no, a Akihabara), i actualment estàn estesos per molts llocs, fins i tot fa un temps es va obrir un maid cafè a Toronto (Canadà). I sembla que el negoci es excel.lent, ja que constantment se n’estan obrint de nous o els existents s’amplien, s’exploren noves temàtiques (dins de poc obrirà un que s’ambientarà en la era sengoku –font: Ramen para Dos-, i més avall podeu veure la propaganda d’un en que les cambreres son fades)… i, amb el creixent nombre de dones aficionades al manga, s’estan obrint cafès de majordoms. De fet, fins i tot es poden trobar perruqueries, sales de massatges, etc, basats en els Meidos, on t’atenen empleades vestides de serventes. I encara que no us interessi anar-hi, si passegeu per Akihabara podreu fixar-vos en la gran quantitat de noies vestides així que reparteixen propaganda pels carrers del barri.

Però, que es un Meido? En essència es un cafè on les cambreres vesteixen de serventes europees de finals del s.XIX (o de la temàtica que representi el local; jo vaig anar al local Hana de Café-Athome, un dels més grans, i les Meido en doncs d’anar de serventes anaven amb kimonos curts… mooolt curts, i la barra estava al voltant d’una plataforma de tatamis que obligava a les noies a servir-te de genolls, com antigament), tractant als clients com si fossin el seus amos (en el sentit dels servents europeus del tipus de la serie “Arriba y abajo”), tant en la forma de dirigir-se a ells, com per la dedicació al servir les consumicions. A més, de quant en quant (a hores aleatòries) interpreten cançons per fer participar a tots els presents, o petites performances (les Meidos podria dir-se que son més actrius amb una feina temporal que realment cambreres). Si sou aficionats al manga o l’anime, segur que podríeu fer una llista llarguísima de series, especialment de tipus ecchi o que tinguin a col.legiales com a protagonistes, en que sempre fan un Meido amb motiu de la festa cultural corresponent (això i la casa del terror sempre, repeteixo, sempre semblen ser les úniques propostes de totes les classes de tots els instituts de les series d’anime).

Propaganda de Meido

Propaganda de Meido

Alguns potser us preguntareu què tenen d’especial els Meidos. La veritat es que es difícil explicar-ho, especialment si no sou aficionats a aquest tipus de coses. Però com una imatge es millor que un miler de paraules, aquí teniu un vídeo que he trobat sobre el que passa dins d’un Meido (font: http://www.akibanana.com/):

Pels que feu turisme i vulgueu experimentar-ho en persona, aquí van algunes consideracions sobre com funciona un Meido (pel que he vist i el que he llegit a d’altres blocs, les normes son bastant genèriques a tots els locals):

  • S’ha de pagar per poder entrar (fa un any eren 500¥, però actualment et poden arribar a demanar 700¥).
  • Pots estar-t’hi com a màxim 1 hora.
  • Has de fer com a mínim una consumició.
  • Tens un temps màxim per a fer la primera consumició (crec recordar que 25 minuts).
  • No es poden fer fotos ni gravar vídeos dins del local.
  • N’hi ha més, però ara mateix no les recordo i no son tan significatives.

Un cop ets dins del local, una de les “serventes” ve a rebre’t a la entrada i et saluda amb gran respecte (aquí haig de dir que el japonès es un idioma que te al menys 5 formes de dir el mateix, de vegades emprant fins i tot verbs diferents, segons el grau de respecte cap a la persona que es parla) i t’acompanya al teu lloc mentre la resta et saluda de la mateixa forma respectuosa. Mentre estàs allà pots demanar entre una relativament limitada carta de begudes (generalment variants de cafès o de sucs) i menjar, que et seran servides de forma sol.licita (ジョルデイさま) i lúdica. Amb lúdica vull dir que la Meido et farà participar activament dient i fent una especie de “ritual” (Moe moe, kyuu!!!・もえ、もえ、きゅう!), i potser et farà un dibuixet al menjar amb la salsa o alguna cosa per l’estil.

meido03

La meva comanda anava envolicada en un farcell, amb aquest cartellet a sobre

Però a la carta encara hi ha dos productes més que pots demanar (cadascun costa uns 500¥): jugar, i fer-te una foto. Els jocs es determinen mitjançant una tirada de dau (un dau gegant de peluix), i et permet jugar durant un temps predeterminat (o fins que un guanyi) amb la Meido. Si guanyes tu, reps una “moneda” que et permet treure un regal d’una màquina d’aquestes de boles amb un regal a dins, i que generalment contenen objectes exclusius del Meido en qüestió. Pel que fa a la fotografia, ja que no es poden fer fotos dins el local, pots demanar de fer-te una foto amb la Meido que prefereixis. Es una foto polaroid que posteriorment “decora” la Meido de forma més o menys personal. Aquí he d’especificar que en cap moment tens una Meido personal, sinó que et serveix la que estigui lliure en aquell moment, tot i que amb coses com la foto pots escollir la que vulguis.

meido05

La meva foto amb ねこちゃん (portava orelles i per sota el kimono li surtía una cua de gat)

Potser us preguntareu que va a fer la gent habitual als Meido… doncs la veritat es que hi pots veure de tot. Els estrangers generalment hi van per curiositat malgrat que l’idioma pot fer que, si no xapurreixes una mica de japonès, no acabis de connectar amb l’ambient (ara hi ha Meidos on hi ha personal que sap anglès, i fins i tot es publicita a la pàgina web del local a quines hores estan treballant). Hi he vist gent que anava, es prenia alguna cosa i sortia pitant, com si el perseguís un dimoni; gent que tal com ha arribat, a demanat una beguda i s’ha posat a jugar a la Nintendo DS (si, com si es tractés d’un bar normal i corrent), hi ha qui va bàsicament per jugar amb les Meido i guanyar els productes exclusius (o això sembla per la seva compulsió per jugar); i també hi ha qui va per fer-se fotos amb les Meido (i fins i tot porten a sobre un àlbum classificador  com si fos un porta targetes, per anar-les posant).

També es un lloc on es va en circumstancies especials, com un aniversari. Jo em vaig topar amb un, encara que la veritat es que més semblava un comiat de solter, en que mitja dotzena de nois, un d’ells vestit amb sabates de taló, mitges, mini falda i perruca, van vindre a cel.lebrar un aniversari. Les Meido van fer pujar al “homenatjat” a la zona on estan elles, darrera la barra, i allà li van cantar l’aniversari feliç, li van donar un petit pastis amb una vela, i li van fer una foto dedicada amb totes les noies al seu voltant.

Micki amb Meido "poc japonesa"

Miguel A.Lecina amb Meido "poc japonesa"

Segurament pensareu que en un lloc d’aquest tipus et deuen pegar uns clavades d’impressió, però la veritat es que tot el contrari, els preus son com a la majoria de llocs, como a molt una mica més cars, tot i que s’ha de tenir en compte que hi ha un preu per l’entrada (que no inclou cap consumició ni res), però ni punt de comparació amb el que et poden arribar a carregar de més aquí en una discoteca o local de moda respecte al bar de la cantonada.

Advertisements

No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: