El temple està dedicat a Kôshin-san (庚申さん), que es com es coneix a Shômen Kongô, el guardià blau dels tres micos savis que representen la fe kôshin, de la qual no queden masses temples. Segons aquestes creences, Kôshin-san protegirà i ajudarà a aquelles persones que siguin bones i s’esforcin a la vida, i castigarà als dolents.

El que ens haurà cridat l’atenció al passar pel carrer seran els nombrosos kukurizaku, uns talismans de colors en forma de bola que simulen un mico doblegat sobre si mateix, on s’escriuen les peticions, com es fa habitualment amb els “ema”. La creença popular diu que per aconseguir que s’acompleixi un desig, has de sacrifica-ho. Si escrius el desig en un d’aquests kukurizaku, Kôshin t’ajudarà a que el desig desaparegui, i com son els desitjos el que fa que aquests es facin realitat, el desig es farà realitat i tu seràs millor persona.

També es diu que si notes com et ve un desig, si juntes les mans i recites el sutra “on deiba yakisya banta banta kakakaka sowaka”, kukurikazu i Kôshin-san vindran a ajudar-te.

Tot això be de les antigues tradicions, segons les quals els micos es consideren esperits amables que ens protegeixen a nosaltres i les nostres llars dels esperits malignes i de les males intencions. Els tres micos amb l’actitud del “no escolto, no miro, no parlo” formen part de les creences de la fe Kôshin.

Aquests carrers son bastant estrets, de vegades molt empinats, però val realment la pena “perdre’s” una estona per ells. I ja que estem donant volta per aquests carrers, podem admirar alguns temples més, com la pagoda de cinc pisos Hokan-ji, també coneguda com Torre (o Pagoda) de Yasaka, que pertany a la secta Rinzai, i que es tot un símbol de la ciutat, que ha inspirat molts artistes al llarg de la seva història.

Aquesta pagoda va ser construïda pel Príncep Taishi Shotoku en una data no gaire clara (l’any 589 es una de les dates més acceptades). Com moltes de les construccions de la ciutat, va ser víctima de nombrosos incendis, com quan el 1179 va ser una “víctima” més de les disputes entre els monestirs rivals de Kiyomizu i Yasaka. Reconstruïda novament pel shogun Minamoto Yoritomo el 1191, va sofrir nous incendis els anys 1291 i 1436. L’estructura actual va ser reconstruïda el 1440 pel shogun Ashikaga Yoshinori, havent sobreviscut des de llavors.

Amb 46 metres d’alçada, 6 metres per banda i 5 pisos, ha estat catalogada com Important Be Cultural, i es podria considerar una meravella de la tècnica, ja que està tota edificada al voltant d’una única columna central que permet l’oscil•lació de totes les plantes en cas de terratrèmol per evitar friccions que podrien malmetre l’estructura.

A l’interior hi ha cinc estàtues anomenades Gochi Nyoraizo Gotai (representen els budes Dainichi, Shaka, Ashuka, Hosho i Mida), i sota el pedestal on es troben hi ha una serie de cavitats que diuen conté un reliquiari amb ossos dels Budes.

A l’entrada et sorprens lleugerament ja que amb l’entrada s’inclou una barra d’encens, però llavors penses que es bastant lògic ja que es tracta d’un memorial i allà es costum cremar encens pels morts. Un cop a dins et trobes un estany força gran, amb alguns cirerers al voltant i petits detalls com el negai-no-tama (bola dels desitjos), o un micro temple, però es evident que el que ho domina tot es la figura de Kannon, a la que pots pujar i entrar al seu interior mitjançant unes escales metàl•liques que hi ha als costats de la base.

Sobre la bola dels desitjos (願いの玉), dir que es suposa que es compliran el teus desitjos si camines al seu voltant tantes vegades com el nombre de desitjos mentre toques la bola amb la ma dreta.

La bola dels desitjos: negai-no-tama

Aquesta estàtua es va erigir en commemoració dels japonesos que van sacrificar la seva vida a la darrera guerra i per l’establiment d’un Japó en pau. Es una estàtua de ciment del compassiu Bodhisattva Avalokitesvara (Kannon) i es va inaugurar el 8 de Juny de 1955.

Retallada contra el verd de les muntanyes Higashiyama, aquesta estàtua te 20 metres d’alçada i conté un altre imatge de buda de 90cm a la part superior del cap. En total pesa unes 500 tones, i està buida per l’interior, que com he dit es pot visitar. Dins la gran figura hi ha petites estàtues d’altres deïtats, cadascuna d’elles associades amb un signe del zodíac xinès, i per tant, actua com a patró dels nascuts en anys determinats (estan indicats al costat de cada figura, així que no cal saber a quin signe del zodíac xinès pertanys).

Altres edificis del complex inclouen el temple, que serveix de plataforma per la imatge de Kannon, i on es troba una imatge de Bodhisattva Ekadasamukha (Juichimen Senju Kannon) sobre una base voltada de pilars i elements decoratius daurats. Al seu costat hi ha vint-i-vuit deixebles. També es poden trobar els deus del tro i del vent, així com les tabletes recordatori dels dos milions de japonesos morts durant la guerra, en memòria dels quals es realitzen quatre serveis diaris.

També hi ha un mausoleu, el Homa Hall per pregar per la prosperitat de la nació, i el memorial on es pot trobar un monument al soldat desconegut de la Segona Guerra Mundial, erigit en memòria dels quaranta-vuit mil soldats estrangers que van morir en territori japonès o sota control japonès.

Informació important:

• Lloc: Ryozen Kannon (Kyôto – Pref. Kyôto).
• Cost: 300 円 (inclou una barra d’encens).
• Com arribar-hi: agafar l’autobús 206 i baixar a la parada Higashiyamayasui. Desprès cal caminar uns 5 minuts.
• Pàgina web: http://www.ryozen-kwannon.jp/ (en japonès).
• Àlbum de Flickr: Temples de Kyôto (京都の寺).

Estàtua Ôkuninushi i la llebre

Dedicat al deu tutelar de la zona de Kiyomizu-Yasaka i originalment conegut com Jishugongen, el santuari de Jinju Jinja va rebre el seu nom després de la Restauració Meiji. Està dedicat a un total de cinc deus, inclosos Okuninushi-no-mikoto i els seus pares Susanoo-no-mikolo i Kushinadahima.

Okuninushi-no-mikoto ja apareix mencionat en un dels relats més antics del Japó, el Kojiki. Segons aquest relat, quan una llebre va aconseguir el que volia enganyant als demés, es va veure obligada a deixar la seva pell. Okuninushi, un deu de temperament molt calmat, la va curar i la va obligar a corregir la seva forma d’actuar.

Aquest santuari data del període Nara, i la seva base de fidels va créixer ràpidament entre la Casa Imperial i altres classes quan la capital es va traslladar a Heizan-kyo. Els Emperadors han estat visitant el santuari des del peregrinatge de l’Emperador Enryu durant un festival especial que va tindre lloc l’any 972.

Al igual que succeeix amb Kiyomizu-dera, al costat del qual es troba situat aquest santuari, els edificis actuals son una reconstrucció que va ordenar Tokugawa Iemitsu entre 1624 i 1644. El santuari, la sala d’oració i l’entrada han estat designats com Importants Bens Culturals i la pintura del drac al sostre de la sala d’oració es diu que es obra de Kano Motonobu.

Jishu Jinja ha estat famós des de temps molt antics a causa de la bellesa dels seus cirerers, i per que Okuninushi-no-mikoto es àmpliament venerat com deu de l’amor i del matrimoni. Desprès de la Segona Guerra mundial es va donar a conèixer fora del Japó, i actualment hi ha molta gent d’arreu del món que venen a aquest temple buscant un dels seus amulets per trobar un “meravellós amor” (els amulets tindre un bon matrimoni costen 1000円, 500円 en el cas dels amulets per donar a llum sense problemes, per tindre bona salut o per superar uns exàmens). Per això no es estrany veure a joves i grans pregant per un futur prometedor per a ells o pels fills.

El que més crida l’atenció, però, es que poden trobar-se tot tipus de sistemes per obtindre l’amor,  tindre bona sort o deixar enrere la dolenta. Alguns dels elements d’aquest santuari “de la bona sort” estan explicats a continuació (els números indican la seva posició al mapa).

1.- 大国主命 (Ôkuninushi-no-mikoto): aquí es troba una estàtua del deu al que està dedicat el santuari, acompanyat de la llebre que va ajudar, donant la benvinguda als fidels.

2.- 恋占いの石 (roques profetitzadores de l’amor): aquestes pedres es diu que poden predir la fortuna en l’amor. Si algú aconsegueix caminar des de una de les pedres fins l’altre amb els ulls tancats, el seu desig d’amor es complirà aviat. Si no ho aconsegueix, trigarà força temps a trobar el seu amor veritable. I es diu que per rebre consell (segurament sobre com avançar per arribar sense problemes a l’altre pedra) es precís que algú t’ajudi per aconseguir l’amor.

Si pots anar d'una pedra a l'altre amb els ulls tancats, aviat trobaràs l'amor de la teva vida

5.- 恋の願かけ絵馬 (ema per demanar l’amor): les petites plaques de fusta amb dibuixos i coses escrites anomenades ema son plaques votives, i son comuns a gairebé tots els temples. En aquest cas els desitjos son oracions per aconseguir l’amor. Cada placa es una carta dirigida als deus demanant que s’acompleixin els desitjos. El primer diumenge de cada mes el sacerdot principal demana que s’acompleixin els desitjos (i es retiren les plaques antigues per deixar lloc a les noves).

6.- 恋占いのおみくじ (koiuranaiomikushi): tots els temples japonesos tenen més o menys opcions per saber què et depara el futur. Generalment es tracta dels anomenats omikushi (おみくし), papers obtinguts a l’atzar que prediuen la sort que tindràs. En aquest cas la zona dedicada a ells es realment gran (i estratègicament situada al costat de l’entrada per que ningú se n’oblidi), i concentrada a esbrinar el futur en l’amor.

7.- 人形 (hitogata): aquests ninots de paper (com els que es fan servir el dia dels innocents) serveixen per acabar amb un problema o el mal d’ull. Si s’escriu el problema en el paper amb forma de persona i posteriorment es submergeix en el cubell d’aigua que hi ha al costat, es suposa que el problema es dissol i desapareix al igual que el ninot de paper amb el problema escrit.

9.- 撫で大国さま (Nade-daikokusama): aquí es pot aconseguir que es compleixin diversos desitjos. Per a aconseguir-ho cal colpejar la estàtua de bronzo (que es una representació de Daikoku-sama, el deu de la riquesa), i la pregaria serà escoltada.

11.- おかげ明神 (okage-myôjin): aquest es el deu que respon a una única pregaria, sigui aquesta quina sigui. Es creu ferventment que es una deïtat protectora especialment de les dones. Els cedres japonesos que hi ha darrera el seu templet es feien servir pel “ushinotaki-mairi” o “visita a les dues de la matinada”, un costum força popular entre les dones en el passat. El “ushinotaki-mairi” consistia en clavar una nina de palla al cedre, mentre es pronunciava una maledicció (segur que ho heu vist fer en alguna pel•lícula o anime). De fet encara es poden veure moltes marques de claus en els cedres abans mencionats.

Informació important:

• Lloc: Jishu jinja (Kyôto – Pref. Kyôto).
• Cost: inclòs en la visita a Kiyomizu-dera (300 円).
• Com arribar-hi: es troba dins el recinte de Kiyomizu-dera.
• Pàgina web: http://www.jishujinja.or.jp/ (en japonès)
• Àlbum de Flickr: Temples de Kyôto (京都の寺).

Colpeja a Daikokusama per que es compleixin els teus desitjos

Otowasan Kiyomizu-dera (Temple de l’Aigua Clara a la Muntanya So de Plomes) es va establir fa més de 1200 anys, al final del període Nara, quan Enchin, un sacerdot de Nara, va tindre una visió que li deia que busqués l’aigua clara de l’origen del riu Yodo. Després de buscar-ho durant molt de temps, el va trobar en mig d’un bosc cobert per una boira que formava com un cinturó de núvols baixos sobre una cascada al peu de la muntanya Otawa. Allà, Enchin va rebre d’un ancià un tronc posseït per l’esperit de Kannon Bosatsu. L’home, que es deia Gyoei, era un practicant de les disciplines ascètiques budistes. Enchin va tallar el tronc en forma de Kannon i el va col•locar en una petita cabana amb sostre que va ser l’origen de Kiyomizu-dera.

En aquella època, el guerrer Sakanoue Tamuramato va arribar a la muntanya  perseguit un cérvol, ja que la seva dona estava a punt de donar a llum i es creia que la sang d’aquest animal afavoria el naixement. Arribant a l’origen de las clares aigües, es va trobar amb Enchin, qui li va parlar de la crueltat de matar les coses vives. Commogut pel poder de les paraules de Enchin, Tamuramaro va tornar de les muntanyes lamentant les vides que havia arravatat. Al parlar-li a la seva dona de les virtuts de l’aigua clara, els ensenyaments d’Enchin i la bondat de Kannon Bosatsu, tots dos es van tornar uns devots seguidors de Kannon i van encarregar la construcció d’un santuari budista. Posteriorment, Enchin va tallar imatges de Jizo-Bosatsu i Bixhamon-Ten, que també van ser col.locades al costat de l’ imatge de Kannon.

Kiyomizu-dera pren el seu nom de la cataracta d’aigua clara i pura que s’origina d’una font desconeguda a l’interior de la muntanya Orowa.

Durant els seus 1200 anys d’història, Kiyomizu-dera ha estat repetidament cremada o destruïda i sempre reconstruïda. La major part de les seves estructures actuals van ser reconstruides el 1633, a principis del període Edo, entre les que es compten el Saló Principal, designat com a Tresor Nacional, i 15 edificis més qualificats com Importants Bens Culturals pel govern japonès.

Situat al mig de les muntanyes Higashiyama, la muntanya Otowa sempre ha estat famosa pels seus magnífics paisatges i les seves vistes de Kyôto, que es poden veure especialment des de Kiyomizu-nio-butai. Situada davant de l’edifici principal, aquesta espaiosa terrassa anomenada butai (lloc per ballar) està construïda sobre un precipici de 12 metres d’alçada, suportada per pilars de fusta de  zelkova.

La principal figura d’adoració es la imatge de onze cares i mil braços de Kannon Bosatsu (Bodhisattva de la Misericòrdia i la Compassió). Dels 33 temples que per tot Japó formen una ruta de peregrinatge dedicada a Kannon, Kiyomizu-dera es el que fa 16.

Tota la zona formada pels terrenys del temple ocupa uns 130.000 metres quadrats.

El 1994, Kiyomizu-dera va ser inscrit a la Llista del Patrimoni Cultural de la Humanitat de la UNESCO com a Monument Històric de l’Antiga Kyôto.

Informació important:

• Lloc: Kiyomizu-dera (Kyôto – Pref. Kyôto).
• Cost: 300 円.
• Com arribar-hi: baixar a la parada d’autobús Gojozaka de les línies 100, 202, 206 i 207, i pujar un carrer ple de botigues de menjar i records (aprox. 10 minuts).
• Pàgina web: http://www.kiyomizudera.or.jp/lang/01.html (en anglès).
• Àlbum de Flickr: Temples de Kyôto (京都の寺).

Shinran va néixer a Hino, un poblet situat al Sud-est de Kyôto, prop de l’actual ciutat d’Uji. Quan tenia 9 anys es va fer monjo budista en un temple del mont Hiei. Després de passar-se 20 anys allà, estudiant i practicant, va baixar de la muntanya i va abraçar la senda de la Terra Pura, que es basava en les activitats compassives del buda Amida, el buda de la vida eterna y la llum immensurable. A partir d’aquest moment doncs, es va consagrar a ensenyar el nenbutu, les paraules del Nom del Buda Amida que sorgeixen al consagrar-se a la saviesa compassiva del Buda. Actualment, la senda del budisme Shin que va formar es una de les més àmpliament seguides de les tradicions religioses del Japó, amb més de deu milions de fidels.

Desprès de la mort de Shiran a Kyôto quan tenia 90 anys, els seus descendents i deixebles van construir una capella dedicada a la seva memòria a Otani, al Nord del parc Maruyama, en els turons situats al Est de la ciutat. Aquesta capella gradualment es va desenvolupar fins convertir-se en el temple Honganji. Durant el segle XV, els edificis del temple Honganji van ser destruïts pels monjos del mont Hiei, però el 1589, Toyotomi Hideyoshi va donar ordres de preservar el mausoleu en el seu emplaçament original, i el 1591 va cedir-li unes terres a uns 2km al Oest del temple Honganji. El 1603 el mausoleu va ser desplaçat cap al Sud fins el seu emplaçament actual.

El Mausoleu Otani actualment ocupa uns 20 acres si contem també el cementiri que s’estén darrera els edificis principals. Si s’hi accedeix des de la confluència dels carrers Gojo i Higashiyama ens trobem que s’ha de creuar un pont de pedra que ens dona accés a la porta principal (sômon), una impressionant estructura de fusta. Travessant la porta ens trobem una amplia esplanada on trobem l’edifici principal (hondo o butsuden) dedicat al buda Amida, uns edificis moderns per assumptes administratius i per rebre als visitants, i els edificis per guardar els tambors i una campana amb els que s’anuncien els oficis religiosos.

Darrera l’edifici principal, travessant una porta protegida per dos deus guardians (nitenmon) es troba una gran plaça coberta de grava, a l’altre extrem de la qual hi ha el Meichodo, construït el 1661 per commemorar el 400 aniversari de la mort de Shinran, i en el que es porten a terme els oficis religiosos davant de les restes del fundador.

A la dreta de la plaça hi ha un memorial dedicat a les víctimes de la Segona Guerra Mundial, darrera el qual uns edificis moderns guarden les cendres de budistes d’arreu del país (actualment conté més de 20.000 petits altars).

La zona situada al Nord del Mausoleu Otani s’anomena Toribeyama, i es coneguda des de temps antics com a lloc de cremació i enterrament. A l’actualitat conté més de 15.000 tombes que s’estenen pel pendent de la muntanya fins gairebé arribar a Kiyomizudera.

Al ser un centre religiós bàsicament “de treball”, en el seu conjunt, aquest mausoleu no te res de particular, per la qual cosa no val la pena desviar-se de cap ruta per anar a visitar-ho, però si decideixes visitar Kiyomizudera seguint un camí una mica diferent, llavors val la pena acostar-s’hi ja que igualment hauràs de passar pel costat.

Informació important:

• Lloc: Nishi Otani (Kyôto – Pref. Kyôto).
• Cost: gratuit.
• Com arribar-hi: baixar a la parada d’autobús Gojozaka de les línies 100, 202, 206 i 207, i caminar uns cinc minuts.
• Àlbum de Flickr: Temples de Kyôto (京都の寺).

El santuari de Kyôto es va construir el 1599 en honor a aquest personatge, convertint-se en el primer tamaya (altar shinto per adorar als ancestres) en ser construït, tot i que posteriorment va ser destruït el clan Tokugawa.

Aquest temple marca la tomba oficial de Toyotomi Hideyoshi en el moment de la seva mort, i com molts nobles, guerrers, sacerdots i gent comú hi acudien per retre-li homenatge en l’aniversari de la seva mort, Tokugawa Ieyasu el va clausurar el 1615 per “evitar la aparents mostres de lleialtat a una figura que ell havia eclipsat totalment”. I així va seguir fins que el 1668 l’Emperador Meiji la va fer restaurar, absorbint parcialment el veí Hôkô-ji.

Hôkô-ji es un temple del segle XVI que va manar construir Toyotomi Hideyoshi per superar el daibutsu de Nara. Actualment el més important que queda d’aquest temple es la gegantina campana de la fotografia inferior.

Cal destacar que, com es tracta d’un temple dedicat a Toyotomi Hideyoshi, la carbassa, que era el seu estendard de guerra, es fa força evident, com per exemple amb les tauletes votives en que la gent escriu els seus desitjos.

La porta principal del temple te el sostre de xiprer amb plaques daurades i s’anomena Karamon. Es un Tresor Nacional que te més de 400 anys d’antiguitat. Es creu que es la porta que Toyotomi Hideyoshi va fer construir pel seu castell a Fushimi, sent traslladada al seu lloc actual fa uns130 anys. En els seus muntants hi ha escultures de grues fetes per Hidari Jingoro, un famós tallista del segle XVI. Aquestes figures no tenen ulls per que es creia que si els tenien sortirien volant.

El museu del tresor es un edifici d’estil Momoyama situat a l’interior dels terrenys del temple. Construït el 1925, mostra objectes relacionats amb Toyotomi Hideyoshi com una magnífica pantalla de sis peces anomenada “Toyokuni Sairei-zu”, que va ser dissenyada per Kano Naizen i mostra el festival especial que hi va tindre lloc el 1604. Aquesta pantalla es un Important Be Cultural, al igual que altres obres del període Momoyama que s’hi exposen. Alguns d’aquests objectes no son tan esplèndids com ho eren originàriament a causa de la persecució de tot el que estigués relacionat amb Toyotomi per part del shogunat Tokugawa.

Informació important:

• Lloc: Toyokuni jinja (Kyôto – Pref. Kyôto)
• Àlbum de Flickr: Temples de Kyôto (京都の寺)

El segon nom d’aquest jardí, Kikotou-tei, significa jardí de tarongers, i el deu a un tipus de taronger que hi ha plantat en ell.

Si no saps que existeix, aquest jardí es molt probable que te’l perdis ja que s’entra per un carrer secundari, tot i que la part de darrera dona (però no te cap accés) a un dels carrers més transitats de la zona, amb al menys quatre carrils de trànsit rodat. A priori, això podria semblar que dins el jardí hi haurà un terrible soroll causat pels cotxes, especialment per que només un petit mur separa el jardí del carrer. Però no es així, mes aviat tot el contrari. Dins el jardí es respira una pau i tranquil•litat que no creuries possible, però que convida a quedar-se el màxim temps possible.

Aquest jardí es creu que es va construir originalment a l’era Heian, dins la mansió Rokujo Kawara-in pertanyent el Príncep Minamoto-no-Toru, fill de l’Emperador Saga, a finals del segle IX. El príncep va fer que el llac fos una rèplica en miniatura de la costa de Shiogama, a la llunyana província d’Oku (actual prefectura de Miyagi, al Nord de l’illa principal de Honshû). De fet sembla que fins i tot va fer portar aigua marina d’Ôsaka per donar-li el toc final.

Posteriorment, el 1641, el shôgun Tokugawa Iemitsu va regalar una gran parcel•la de terra, que incloïa el jardí, al temple Higashi Honganji. El 1643, Senyo Shônin, el 13e abat hereditari de la tradició Honganji en la seva branca Higashi, va encarregar a Ishikawa Jôzan que crees el jardí, moment en que oficialment es crea Shôsei-en.

El 1858 i el 1864, els incendis van assolar el jardí, reduint les seves construccions a cendres, però el 1865 i fins els primers anys de l’era Meiji, es van reparar els edificis, el llac i el magnífic mur de pedra tal i com eren originalment, i així ens ha arribat fins els nostres dies.

El 1936 el jardí va ser catalogat com Lloc Històric Nacional.

Informació important:

• Loc: Shôsei-en (Kyôto – Pref. Kyôto)
• Cost: gratuït (s’agraeix donar la voluntat).
• Com arribar-hi: des de l’estació JR de Kyôto s’hi pot arribar a peu, amb prou feines en 10 minuts. Des de el temple Higashi Honganji amb prou feines si s’ha de caminar uns 5 minuts.
• Pàgina web: http://www.higashihonganji.or.jp/special/#/shoseien (en japonès)
• Àlbum de Flickr: Temples de Kyôto (京都の寺)

Avui 19 de Gener de 2012 s’ha posat en marxa l’autobús virtual de la Bloc-Marató d’aquest portal que ens portarà a visitar part dels temples que hi ha a Kyôto i els seus voltants. Aquest bus ha sortit aquesta tarda de l’estació de Kyôto amb destí als primers temples de la ruta: Nishi Honganji i Higashi Honganji.

Si voleu pujar a l’autobús, cada dia podreu visitar un nou temple d’aquesta ruta. I si no voleu preocupar-vos de tindre que prémer el botó per demanar parada, recordeu que podeu estar puntualment informats de totes les parades si ens seguiu a través dels mitjans socials del portal Descobrir Japó: Facebook, Twitter i Google+, i complementar la visita visitant l’àlbum de Flickr Temples de Kyôto, o el nostre canal de YouTube.

I per que no us perdeu pel camí, a continuació trobareu un mapa de Kyôto que cada dia s’anirà actualitzant a mesura que el bus virtual d’aquesta bloc-marató ens porti a nous destins.

Però si fins i tot així us perdeu, a la llista de temples de l’article Marató Temples de Kyôto s’afegirà l’enllaç directe a cadascun dels temples que ja haguem visitat.

Espero que fruïu d’aquesta visita virtual, i gracies per viatjar amb Viatges pel Japó!

N’hi ha de grans i de petits, n’hi ha de més antics i de força moderns, n’hi ha de més coneguts i plens a vessar de turistes i de poc coneguts pels que pots passejar amb molta tranquil•litat, segur que amb prou feines alguna persona despistada et torbarà.

Per altre banda, m’agrada provar coses noves, especialment si representen un repte o desafiament d’alguna mena. Es per això que, amb l’objectiu d’arribar aquest mateix mes a les 4.000 visites absolutes al bloc, i combinant els dos factors abans esmentats, m’he decidit a fer un experiment en aquest bloc: una marató d’articles amb un tema comú. Podria haver escollit un altre tema, però com vull que sigui una carrera de fons (es necesita molt material), i ajudar a trobar llocs per visitar a una amiga que (quina enveja) aviat anirà a estudiar japonès a Kyoto durant tot un més, i si cal ja em buscaria alguna altre excusa… he decidit que a partir del proper dijous 19 de gener, cada dia publicaré una entrada sobre un dels nombrosos temples de Kyoto i els seus voltants que he visitat (i en total no son ni de bon tros tots els que hi ha).

A continuació podeu trobar la llista (ampliable) de temples que formaran part d’aquesta marató, llistat que aniré actualitzant amb els enllaços als articles corresponents.

• Byodo-in (Uji)
• Chion-in
• Daikaku-ji
• Daisen-in
• Daitokuji
• Engaku-ji
• Enryaku-ji (Hiei-zan)
• Fushimi-Inari Taisha Jinja
• Ghi-ohji
• Ginkaku-ji
• Heian-jingû
• Higashi Honganji
• Hokan-ji
• Jishu jinja
• Kiyomizu-dera
• Kodai-ji
• Konchi-in
• Kôshin-dô
• Kôtô-in
• Nanzen-ji
• Ninna-ji
• Nishi Honganji
• Nison-in
• Oubai-in
• Otani Honbyo
• Rokuon-ji
• Ryoan-ji
• Ryogen-in
• Ryozen kannon
• Sanjûsangendô
• Sho-ren-in
• Shôsei-en
• Tenryû-ji
• Tô-ji
• Tôfuku-ji
• Toyokuni jinja
• Zenrin-ji

I com sempre, podeu veure totes les fotografies d’aquests articles i moltes més l’àlbum de Flickr Templos de Kyoto (京都の寺). I tot i que no en tots els casos inclouré un vídeo sobre el temple, podeu visitar també el canal de YouTube del bloc Viatges pel Japó i el portal Descobrir Japó.