Kodaiji (高台時)

El temple Kodaiji, formalment anomenat Kodaijusho-senji, es troba com tants altres a las Higashiyama, una mica al Sud del temple Yasaka i al costat mateix de Ryozen Kannon. Va ser fundat el 1605 per Kita-no-Mandokoro en record del seu marit, Toyotomi Hideyoshi. La seva construcció va ser finançada en bona part per Tokugawa Ieyasu. El resultat final va ser un temple famós pels seus magnífics dissenys i l’exquisidesa del seu treball. El 1624 Sanko Joei, Abat del temple Kenninji va ser nomenat sacerdot fundador i així a partir d’aquell moment Kodaiji va pasar a ser el més gran i més important subtemple de Kennninji.

Kodaiji es va veure afectat per diversos focs després de 1789, i tots els edificis que han aconseguit sobreviure, afortunadament en perfecte estat de conservació, han estat designats Importants Bens Culturals pel govern japonès.

Les principals zones i edificis que encara existeixen son:

Jardins: aquest jardí va ser re-dissenyat  pel famós arquitecte de paisatges Kobori Ensyu (1579-1647) partint d’un altre jardí ja existent en aquest emplaçament. Famós per la distribució de les pedres, es un dels millors jardins d’aquest període. La secció Nord de l’estany es una illa amb la forma d’una tortuga, i la secció Sud es un grup de pedres que representen una grua. El govern japonès l’ha classificat com Lloc d’Importància Històrica i Paisatge Excepcional.

Kangetsu-dai (pavelló per observar la lluna): aquesta petita estructura de quatre pilars va ser dissenyada  per poder veure el reflex de la lluna a la superfície de l’estany. Una característica especial de la seva arquitectura es un sostre fet d’escorça de xiprer amb tres gablets, d’estil xinès. Es un dels Importants Bens Culturals del temple.

Kaisan-do (sala del fundador): el Kaisan-do està dedicat a la memòria del sacerdot fundador del temple, Sanko Joeki, que també era el 195e Abat de Kenninji. La seva estàtua està situada sobre una plataforma en la part més interna de l’edifici. Les dues estàtues que hi ha al seu costat son de Kinoshita Iesada i Unsho-in, el germà gran de Kita-no-Mandoroko i la seva muller, respectivament.

La secció més gran del Kaisan-do es coneix com Rai-do (sala d’adoració). El sostre de la part davantera de l’edifici originalment pertanyia al vaixell privat de Toyotomi Hideyoshi, i la part acolorida del sostre es va construir amb materials procedents del carruatge cortesà de Kita-no-Madoroko.

Aquest edifici també es un Important Be Cultural.

Garyoro (corredor del drac reclinat): el nom d’aquest corredor, que comunica el Kaisan-do i Otama-ya, es deu a la seva similitud amb l’esquena d’un drac reclinat.

Otama-ya (santuari): aquest Important Be Cultural es un memorial on es troben Toyotomi Hideyoshi i Kita-no-Mandoroko. Les seves imatges de fusta es poden veure en una petita capella en la part posterior, ell a la dreta i ella a l’esquerra. La capella i la tarima sobre la que es troba estan decorades amb unes obres lacades fent servir una tècnica molt especial que incorpora dissenys daurats. Coneguda com a Kodaiji maki-e, aquest estil de lacat representa el grau màxim de desenvolupament de l’art del lacat durant el període Momoyama, i el temple es famós per ell. En un museu vinculat al temple, del que ja parlarem un altre dia, es poden veure nombroses obres lacades seguint aquesta tècnica.

Kasa-tei i Shigure-tei: son dos cases del té, classificades com Importants Bens Culturals, dissenyades pel famós mestre Sen-no-Rikyu. Totes dues van ser traslladades a la seva localització actual des de el castell de Fushimi, al Sud de Kyôto. Kasa-tei, inicialment coneguda com Ankan-kutsu, deu el seu nom a la inusual construcció del seu sostre, en el que bambú i troncs estan entrellaçats de forma radial, seguint un esquema molt similar a les ombrel•les japoneses. Està connectat amb Shigure-tei per un corredor exterior.

Iho-an (cabana de la fragància persistent): aquesta era la sala preferida per la cerimònia del té de Haiya Shoeki, un ric mercader, i Yoshino-dayu, una bellesa i ballarina molt famosa, que posteriorment es va convertir en la muller de Shoeki. Aquesta casa del té i Onigawara-seki, son exemples representatius de l’arquitectura de les cerimònies del té de Kodaiji.

A Kita-no-Mandoroko (coneguda més familiarment com “Nene”) l’Emperador Goyozei li va atorgar el més elevat nivell de noblesa l’any 1588, i el 1603 va rebre el nom honorari de Kodai-in, del que deriva el nom Kodai-ji del temple. Seguint el costum entre les dones de la noblesa d’aquella època, es va fer monja al morir el seu marit, i va adoptar el nom religiós de Kogetsu-ni. Va morir el 6 de setembre de 1624, a l’edat de 76 anys.

Informació important:

• Lloc: Kodaiji (Kyôto – Pref. Kyôto).
• Cost: 600 円 (inclou entrada museu Kodaiji sho).
• Com arribar-hi: agafar l’autobús 206 i baixar a la parada Higashiyamayasui. Desprès cal caminar uns 5 minuts (està al costat mateix que Ryozen Kannon).
• Pàgina web: http://www.kodaiji.com  (en japonès)
• Àlbum de Flickr: Temples de Kyôto (京都の寺).

Yasaka Kôshin-dô (八坂庚申堂)

Si seguim donant voltes pels carrerons de la zona de Yasaka, es possible que passem per davant d’una entrada que si be al principi no cridaria massa l’atenció, si que les coloraines que es poden veure a l’interior probablement ens farà tafaneixar una mica, i així descobrirem Yasaka Kôshin-dô, o Daikoku-san Kongō-ji Kōshin-dō (大黒山金剛寺庚申堂), que es el seu nom complert.

El temple està dedicat a Kôshin-san (庚申さん), que es com es coneix a Shômen Kongô, el guardià blau dels tres micos savis que representen la fe kôshin, de la qual no queden masses temples. Segons aquestes creences, Kôshin-san protegirà i ajudarà a aquelles persones que siguin bones i s’esforcin a la vida, i castigarà als dolents.

El que ens haurà cridat l’atenció al passar pel carrer seran els nombrosos kukurizaku, uns talismans de colors en forma de bola que simulen un mico doblegat sobre si mateix, on s’escriuen les peticions, com es fa habitualment amb els “ema”. La creença popular diu que per aconseguir que s’acompleixi un desig, has de sacrifica-ho. Si escrius el desig en un d’aquests kukurizaku, Kôshin t’ajudarà a que el desig desaparegui, i com son els desitjos el que fa que aquests es facin realitat, el desig es farà realitat i tu seràs millor persona.

També es diu que si notes com et ve un desig, si juntes les mans i recites el sutra “on deiba yakisya banta banta kakakaka sowaka”, kukurikazu i Kôshin-san vindran a ajudar-te.

Tot això be de les antigues tradicions, segons les quals els micos es consideren esperits amables que ens protegeixen a nosaltres i les nostres llars dels esperits malignes i de les males intencions. Els tres micos amb l’actitud del “no escolto, no miro, no parlo” formen part de les creences de la fe Kôshin.

Hokan-ji (法観寺)

Tot i que el camí més lògic a seguir des de la darrera parada del Bloc-Marató Temples de Kyôto seria seguir cap al Nord, visitant més temples dels que hi ha seguint ninenzaka, un carrer força maco, ple d’establiments comercials i molts recons on aturar-s’hi, de moment farem una pausa per perdre’ns una estona pels carrers de la zona.

Aquests carrers son bastant estrets, de vegades molt empinats, però val realment la pena “perdre’s” una estona per ells. I ja que estem donant volta per aquests carrers, podem admirar alguns temples més, com la pagoda de cinc pisos Hokan-ji, també coneguda com Torre (o Pagoda) de Yasaka, que pertany a la secta Rinzai, i que es tot un símbol de la ciutat, que ha inspirat molts artistes al llarg de la seva història.

Aquesta pagoda va ser construïda pel Príncep Taishi Shotoku en una data no gaire clara (l’any 589 es una de les dates més acceptades). Com moltes de les construccions de la ciutat, va ser víctima de nombrosos incendis, com quan el 1179 va ser una “víctima” més de les disputes entre els monestirs rivals de Kiyomizu i Yasaka. Reconstruïda novament pel shogun Minamoto Yoritomo el 1191, va sofrir nous incendis els anys 1291 i 1436. L’estructura actual va ser reconstruïda el 1440 pel shogun Ashikaga Yoshinori, havent sobreviscut des de llavors.

Amb 46 metres d’alçada, 6 metres per banda i 5 pisos, ha estat catalogada com Important Be Cultural, i es podria considerar una meravella de la tècnica, ja que està tota edificada al voltant d’una única columna central que permet l’oscil•lació de totes les plantes en cas de terratrèmol per evitar friccions que podrien malmetre l’estructura.

A l’interior hi ha cinc estàtues anomenades Gochi Nyoraizo Gotai (representen els budes Dainichi, Shaka, Ashuka, Hosho i Mida), i sota el pedestal on es troben hi ha una serie de cavitats que diuen conté un reliquiari amb ossos dels Budes.

Ryozen Kannon (霊山観音)

Segurament tots els països del mon tenen monuments i tombes al soldat desconegut, i Japó no n’és pas una excepció. El que es especial en el cas que avui ens ocupa es que molt difícilment et passarà desapercebut ja que la gegantina figura de Kannon es pot veure molt fàcilment des de molta distancia.

A l’entrada et sorprens lleugerament ja que amb l’entrada s’inclou una barra d’encens, però llavors penses que es bastant lògic ja que es tracta d’un memorial i allà es costum cremar encens pels morts. Un cop a dins et trobes un estany força gran, amb alguns cirerers al voltant i petits detalls com el negai-no-tama (bola dels desitjos), o un micro temple, però es evident que el que ho domina tot es la figura de Kannon, a la que pots pujar i entrar al seu interior mitjançant unes escales metàl•liques que hi ha als costats de la base.

Sobre la bola dels desitjos (願いの玉), dir que es suposa que es compliran el teus desitjos si camines al seu voltant tantes vegades com el nombre de desitjos mentre toques la bola amb la ma dreta.

La bola dels desitjos: negai-no-tama

Aquesta estàtua es va erigir en commemoració dels japonesos que van sacrificar la seva vida a la darrera guerra i per l’establiment d’un Japó en pau. Es una estàtua de ciment del compassiu Bodhisattva Avalokitesvara (Kannon) i es va inaugurar el 8 de Juny de 1955.

Retallada contra el verd de les muntanyes Higashiyama, aquesta estàtua te 20 metres d’alçada i conté un altre imatge de buda de 90cm a la part superior del cap. En total pesa unes 500 tones, i està buida per l’interior, que com he dit es pot visitar. Dins la gran figura hi ha petites estàtues d’altres deïtats, cadascuna d’elles associades amb un signe del zodíac xinès, i per tant, actua com a patró dels nascuts en anys determinats (estan indicats al costat de cada figura, així que no cal saber a quin signe del zodíac xinès pertanys).

Altres edificis del complex inclouen el temple, que serveix de plataforma per la imatge de Kannon, i on es troba una imatge de Bodhisattva Ekadasamukha (Juichimen Senju Kannon) sobre una base voltada de pilars i elements decoratius daurats. Al seu costat hi ha vint-i-vuit deixebles. També es poden trobar els deus del tro i del vent, així com les tabletes recordatori dels dos milions de japonesos morts durant la guerra, en memòria dels quals es realitzen quatre serveis diaris.

També hi ha un mausoleu, el Homa Hall per pregar per la prosperitat de la nació, i el memorial on es pot trobar un monument al soldat desconegut de la Segona Guerra Mundial, erigit en memòria dels quaranta-vuit mil soldats estrangers que van morir en territori japonès o sota control japonès.

Informació important:

• Lloc: Ryozen Kannon (Kyôto – Pref. Kyôto).
• Cost: 300 円 (inclou una barra d’encens).
• Com arribar-hi: agafar l’autobús 206 i baixar a la parada Higashiyamayasui. Desprès cal caminar uns 5 minuts.
• Pàgina web: http://www.ryozen-kwannon.jp/ (en japonès).
• Àlbum de Flickr: Temples de Kyôto (京都の寺).

Jishu jinja (地主神社)

Des de fa al menys 1300 anys, els joves japonesos han anat a Jishu Jinja per pregar al deu de l’amor i el matrimoni. Aquest temple shinto està situat dins del recinte de Kiyomizudera, però es un temple totalment independent d’aquest.

Estàtua Ôkuninushi i la llebre

Dedicat al deu tutelar de la zona de Kiyomizu-Yasaka i originalment conegut com Jishugongen, el santuari de Jinju Jinja va rebre el seu nom després de la Restauració Meiji. Està dedicat a un total de cinc deus, inclosos Okuninushi-no-mikoto i els seus pares Susanoo-no-mikolo i Kushinadahima.

Okuninushi-no-mikoto ja apareix mencionat en un dels relats més antics del Japó, el Kojiki. Segons aquest relat, quan una llebre va aconseguir el que volia enganyant als demés, es va veure obligada a deixar la seva pell. Okuninushi, un deu de temperament molt calmat, la va curar i la va obligar a corregir la seva forma d’actuar.

Aquest santuari data del període Nara, i la seva base de fidels va créixer ràpidament entre la Casa Imperial i altres classes quan la capital es va traslladar a Heizan-kyo. Els Emperadors han estat visitant el santuari des del peregrinatge de l’Emperador Enryu durant un festival especial que va tindre lloc l’any 972.

Al igual que succeeix amb Kiyomizu-dera, al costat del qual es troba situat aquest santuari, els edificis actuals son una reconstrucció que va ordenar Tokugawa Iemitsu entre 1624 i 1644. El santuari, la sala d’oració i l’entrada han estat designats com Importants Bens Culturals i la pintura del drac al sostre de la sala d’oració es diu que es obra de Kano Motonobu.

Jishu Jinja ha estat famós des de temps molt antics a causa de la bellesa dels seus cirerers, i per que Okuninushi-no-mikoto es àmpliament venerat com deu de l’amor i del matrimoni. Desprès de la Segona Guerra mundial es va donar a conèixer fora del Japó, i actualment hi ha molta gent d’arreu del món que venen a aquest temple buscant un dels seus amulets per trobar un “meravellós amor” (els amulets tindre un bon matrimoni costen 1000円, 500円 en el cas dels amulets per donar a llum sense problemes, per tindre bona salut o per superar uns exàmens). Per això no es estrany veure a joves i grans pregant per un futur prometedor per a ells o pels fills.

El que més crida l’atenció, però, es que poden trobar-se tot tipus de sistemes per obtindre l’amor,  tindre bona sort o deixar enrere la dolenta. Alguns dels elements d’aquest santuari “de la bona sort” estan explicats a continuació (els números indican la seva posició al mapa).

1.- 大国主命 (Ôkuninushi-no-mikoto): aquí es troba una estàtua del deu al que està dedicat el santuari, acompanyat de la llebre que va ajudar, donant la benvinguda als fidels.

2.- 恋占いの石 (roques profetitzadores de l’amor): aquestes pedres es diu que poden predir la fortuna en l’amor. Si algú aconsegueix caminar des de una de les pedres fins l’altre amb els ulls tancats, el seu desig d’amor es complirà aviat. Si no ho aconsegueix, trigarà força temps a trobar el seu amor veritable. I es diu que per rebre consell (segurament sobre com avançar per arribar sense problemes a l’altre pedra) es precís que algú t’ajudi per aconseguir l’amor.

Si pots anar d'una pedra a l'altre amb els ulls tancats, aviat trobaràs l'amor de la teva vida

5.- 恋の願かけ絵馬 (ema per demanar l’amor): les petites plaques de fusta amb dibuixos i coses escrites anomenades ema son plaques votives, i son comuns a gairebé tots els temples. En aquest cas els desitjos son oracions per aconseguir l’amor. Cada placa es una carta dirigida als deus demanant que s’acompleixin els desitjos. El primer diumenge de cada mes el sacerdot principal demana que s’acompleixin els desitjos (i es retiren les plaques antigues per deixar lloc a les noves).

6.- 恋占いのおみくじ (koiuranaiomikushi): tots els temples japonesos tenen més o menys opcions per saber què et depara el futur. Generalment es tracta dels anomenats omikushi (おみくし), papers obtinguts a l’atzar que prediuen la sort que tindràs. En aquest cas la zona dedicada a ells es realment gran (i estratègicament situada al costat de l’entrada per que ningú se n’oblidi), i concentrada a esbrinar el futur en l’amor.

7.- 人形 (hitogata): aquests ninots de paper (com els que es fan servir el dia dels innocents) serveixen per acabar amb un problema o el mal d’ull. Si s’escriu el problema en el paper amb forma de persona i posteriorment es submergeix en el cubell d’aigua que hi ha al costat, es suposa que el problema es dissol i desapareix al igual que el ninot de paper amb el problema escrit.

9.- 撫で大国さま (Nade-daikokusama): aquí es pot aconseguir que es compleixin diversos desitjos. Per a aconseguir-ho cal colpejar la estàtua de bronzo (que es una representació de Daikoku-sama, el deu de la riquesa), i la pregaria serà escoltada.

11.- おかげ明神 (okage-myôjin): aquest es el deu que respon a una única pregaria, sigui aquesta quina sigui. Es creu ferventment que es una deïtat protectora especialment de les dones. Els cedres japonesos que hi ha darrera el seu templet es feien servir pel “ushinotaki-mairi” o “visita a les dues de la matinada”, un costum força popular entre les dones en el passat. El “ushinotaki-mairi” consistia en clavar una nina de palla al cedre, mentre es pronunciava una maledicció (segur que ho heu vist fer en alguna pel•lícula o anime). De fet encara es poden veure moltes marques de claus en els cedres abans mencionats.

Informació important:

• Lloc: Jishu jinja (Kyôto – Pref. Kyôto).
• Cost: inclòs en la visita a Kiyomizu-dera (300 円).
• Com arribar-hi: es troba dins el recinte de Kiyomizu-dera.
• Pàgina web: http://www.jishujinja.or.jp/ (en japonès)
• Àlbum de Flickr: Temples de Kyôto (京都の寺).

Colpeja a Daikokusama per que es compleixin els teus desitjos